Cercador
Racisme
Un relat de: petakin- Compartir:
Donaria tot per poder aniquila-la la nostra fastigosa societat. Uns tenen tan poc i uns altres tant. Potser el més greu és la desunió i el poc amor que hi ha entre nosaltres. Ens imposem lleis i normes estúpides, oprimim tant les llibertats individuals com les col·lectives. Que més ha de donar si porto vel o turbant, si ensenyo les espatlles a les esglésies, si crec en un Déu o si crec en molts déus o sinó crec en cap. O si simplement crec en mi i en la meva sort.
Odio el racisme per el racisme, odio el racisme que provoca més racisme. Odio tenir divuit anys i veure que els que manen i m'exigeixen maduresa i ser adult juguen amb les nostres vides com si fossin nens.
Comentaris
-
F. Escandell | 14-08-2009 | Valoració: 10
Tens tanta raó... Vivim en una merda de societat on el més important és ser com tothom, no destacar, no ser diferent, no rompre les regles... I si algú les romp, rebuig i més rebuig.
Una besada!!! -
lady_belen | 13-08-2009
torno a passar-me a llegir el que escrius, m'agrada, les teves paraules són molt sinceres.
pel que veig ets un noi de la meva edat i pensem amb bastant semblança.
pel relat, és una llàstima l'odi i rancor que hi ha avui en dia entre les persones, amb lo fàcil que seria voler-nos i estimar-nos sense importar la raça, el color de la nostra pell o el nivell social que una persona tingui, ja que al final tots anem a acabar igual, desgraciadament. sí, em refereixo al final, a la mort (em dóna un poc de por parlar d'ella), però si ho pensem bé és l'única cosa que és justa en la vida, no creus que seria injust que morissin uns si i uns altres no?per això dic, el final està escrit, i és igual per a tots.
apa, un petó, seguiré passant-me.
