Por

Sovint un fa certes accions aparentment sense lògica alguna, un desaprofitament total d'energia i ganes de tot; una despesa innecessària de felicitat, una alta producció de llàgrimes, un anihilament total de somriures. Personalment crec que la causa a tots aquests efectes és la por. La por a perdre tant, i tenir tan poc a guanyar perquè ja s'ha guanyat tot. Em pregunto, quines són les meves aspiracions quan, arribat el moment puc afirmar i reafirmar que vaig agafat de la mà de la felicitat i la alegria com vulguis cridar-li...quins són? només recordin que: s'estima per allò que es treballa i es treballa solament per allò que s'estima.