Confiança

Existeixen dos tipus de confiança. La que un es propina així mateix, és a dir el món individual, que acaba influint en les accions del món exterior i la confiança de les terceres persones en tu. Aquesta confiança realment acaba influint en l'autoconfiança i en conseqüència en les accions del món exterior.
Per tant la qualitat de les nostres accions dependrà en gran mesura de la confiança que tinguem en nosaltres mateixos per realitza els actes i a la vegada, aquesta autoconfiança, serà influenciada per la possible confiança que puguin tenir terceres persones en què nosaltres aconseguim amb bona nota aquestes accions.

Sempre men' recordo de la frase de “voler és poder”. El voler en si mateix conté una sèrie d'elements imprescindibles. Per començar, jo no vull si en primer lloc no crec. Per tant ja podem dir que “voler és creure”.
Seguint aquesta línia, jo no vull ni crec i sobretot ni puc, si prèviament no hi ha un esforç. Siguem realistes, en totes aquestes metes, accions, reptes els quals no suposen cap tipus d'esforç en forma de temps, suor etc. jo ja ni em plantejo si puc o no puc, ho faig i punt. Senzillament són totes aquestes accions que ens generen dubtes les que un realment ha de creure, esforçar-se i sacrificar-se.
L'esforç genera cansament i el cansament recompensat genera il·lusió, felicitat i això és realment el que tots busquem. Sentir-nos bé quan acabem. I obviament ens sentirem millor quan finalitzem una acció amb èxit que ens hagi obligat a esforçar-nos, a sacrificar-nos que quan finalitzem una acció sense esforç ni treball.

Per tant podem definir que el poder no és més que la suma de sacrifici, treball i ganes (voler).