Ulhamso, la festa del cant de primavera

Un relat de: Fremen
Ens va deixar sols al palau erigit al capdamunt de l'escalinata. Vam sentir que teníem un coneixement intrínsec d'Ulham, com si fóssim un tot amb la ciutat. Vam trobar el camí a la cambra, al cim de la cúpula, que s'obria sobre la ciutat que ens envoltava. Mentre es feia fosc va sorgir una reverberació de vida fins a l'horitzó, semblava que els edificis respiraven, s'encenien en mil colors titil·lants produint una lleugera vibració. Vam anar a dormir immersos en l'harmonia que emanava de tot arreu.

Encara no clarejava quan un so tènue, com una llunyana flauta travessera, ens va anar despertant a poc a poc. Ens vam abraçar al llit, on gairebé suràvem, somrient-nos, mirant al voltant, enllà de la cúpula que envoltava l'estança. Al cel s'hi dibuixaven efímeres formes de colors fluctuants, com aurores boreals d'infinites games cromàtiques. La melodia va començar molt lentament un crescendo, afegint de tant en tant un instrument nou. Ens vam mirar i ens vam preguntar, sense moure els llavis, si somniàvem o érem a alguna mena de paradís. La música va pujar mig to i van començar a arribar estols d'aus de tot arreu, dibuixant cercles, espirals, el·lipses, creuant-se, pujant i baixant, i es van allunyar diluint-se a l'horitzó.

Havíem perdut la noció del temps, es feia fosc, i el cel s'omplia d'incomptables globus que s'enlairaven, lentament, al so d'una ària que em va recordar Inva Mula-Tchako cantant "Il duolce sono" de Donizetti. Refulgien amb una flama que hi bategava a l'interior i inhalaven i exhalaven. Vam sentir el seu alè d'essers mil·lenaris omplint, insuflant la ciutat sencera, que rejovenia. També són Sotorms! va exclamar Lacta. Vaig voler veure'ls a prop i me'n va aparèixer un primer pla. Semblaven una mena de peixos rodons, amb un arnés penjant. Són simbionts, va dir la veu del nostre guia dins el meu cap: són refugiats com vosaltres, Sotorms Primigenis. Acullen els nostres músics en simbiosi, de per vida, i junts recreen el món cada primavera.

Comentaris

  • Ària/Aire[Ofensiu]
    Edgar | 27-03-2017

    El relat fantàstic, de fantasia i de imaginació. I l'enlairament et transporta a ritme donizzetià

  • Volant de fantasia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-03-2017 | Valoració: 10

    És fantàstica la imaginació que tens, la fantasia que descrius en aquesta sèrie de relats. Mai millor dit: fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

  • Univers / Context[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-03-2017 | Valoració: 10

    Tot i que es tracta d'un relat curt, ens situes a un univers -un context- que fa la sensació de ser molt gran. Admire la teua imaginació per a crear aquests mons de ciència ficció que, a mi almenys, em resulten gratament onírics. Bon relat!

  • En serie[Ofensiu]
    Fremen | 21-03-2017

    Aquest ja el tenia clar abans d'escriure el de xino-xano, en canvi el del mes que bé encara no se segur cap a on tirarà... la història pot anar en dues direccions ben diferents.

  • Felicitats![Ofensiu]
    Guiomar | 17-03-2017

    Saber lligar aquests relats em meravella. Tot i que jo no sóc gaire amant de la ciència ficció reconec que me'ls llegeixo més d'una vegada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: