Tu sense principi ni fi

Passada la vida sencera, asseguts, altre cop,
al costat de la finestra, tot el cos una llambregada.
La tasa a la mà que giravoltava,
les mirades agrisades i la barba
inici d'una albada.
Cap pregunta,
tu i yo altra vegada i la vida
que amb el temps l'haviem violada,
cada nit adolorida,
cada claror una vesprada
i la llum que mai es fon,
que mai és sencera,
sempre tèbia a la calaixera.
Així, asseguda a prop de la finestra,
esperava, matí que la teva mà
acompanyava,
clau, que obria la presó tancada
moment, que la vida masturbaba.