Cercador
Ametller.
Un relat de: marionsCaríatide nua, flor
de tendra inconseqüència,
arrelada al fust de la sequera.
Sibíl·la eterna i tossuda,
que omple l'aire
de mites i renaixences,
desvalguda profecia
que esdevé, pols de nova primavera.
Comentaris
-
Clares imatges...[Ofensiu]aiguasalada | 28-03-2007 | Valoració: 10
les que descrius en unes metàfores amb referències clàssiques, encantadores i molt encertades, que marquen aspectes característics de la terra, de l'ametller i del que tot plegat representen.
Un descobriment que farà et torni a llegir i comentar.
Una abraçada molt càlida de benvinguda de la meva
aiguasalada