Ametller.

Un relat de: marions

Caríatide nua, flor
de tendra inconseqüència,
arrelada al fust de la sequera.
Sibíl·la eterna i tossuda,
que omple l'aire
de mites i renaixences,
desvalguda profecia
que esdevé, pols de nova primavera.

Comentaris

  • Clares imatges...[Ofensiu]
    aiguasalada | 28-03-2007 | Valoració: 10

    les que descrius en unes metàfores amb referències clàssiques, encantadores i molt encertades, que marquen aspectes característics de la terra, de l'ametller i del que tot plegat representen.
    Un descobriment que farà et torni a llegir i comentar.
    Una abraçada molt càlida de benvinguda de la meva
    aiguasalada

l´Autor

marions

7 Relats

1 Comentaris

4862 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00