L'oreneta.

Un niu en un llorer,
les ales plegades sota
el vent, l'oreneta plora.
A la paret una esperança,
la boca espesa
i el cor que escampa
el seu ofec.
El cel inabastable, i, tanmateix
unes mans l'enlairen.
Després, reempren el vol.
Una nena diu, l'oreneta
l'he salvada jo.
LLavors algú, en aquell racó
comparteix una rialla.