Tu i jo som el seu reflexa

Ahir caminava pensant,
que sense les teves mans
cauria...
I el terra és moll,
i em mullaria de la teva absència,
i doncs, ni el record,
podria fer-te presa, un cop més,
de la meva boca...

Ahir caminant somiava,
que em donaves el caminar
dels teus passos...
I junts els caminàvem
sentint la calor del tacte
de les nostres pells enceses,
tocant-se...

Ahir vorejant el gust refinat
de cada cantonada girada,
veia entre la boira del record,
la teva imatge...
Pensava en agafar-te i besar-te,
agafar-te i acariciar-te,
agafar-te i...

Sento que m'estimes,
sento que estimes el meu estimar,
i no hi ha res que em faci més feliç
que la teva felicitat...

I ahir, recitant aquest poema,
em vaig adonar
de que l'amor que sento per tu
és com un mirall...
i...
tu i jo som,
el seu reflexa.