Tu i jo; només tu i jo

Un relat de: Nàufreg

La suau brisa marina que t'acariciava la cara, acompanyava el primer capvespre d'estiu. El cel roig iluminava gran part de la teva cara, els teus cabells que amb la rojenca llum del sol eren com llargs fils d'or que es perdien pel teu cap. Els teus ulls com dos botons i transparents com aigües cristalines em miraven atentament; atents als meus moviments, pendents de les meves paraules. Per les teves mans, arrepenjades al terra de la platja, aconseguia passar una mica de sorra propulsada per l'última ràfaga calenta de vent del dia.
De fons es sentia el soroll de les onades rodar i es contemplava una magnífica posta de sol; que lentament s'anava amagant darrere la blava i tanquila mar i fugia del dia, s'anava tornant cada cop més vermell i la llum daurada del sol que es veia reflexada a la neta mar anava desapareixent lentament.

-T'estimo!- vaig dir mentre contemplava la bella posta de sol al teu darrere.

No deixaves de mirar-me i lentament t'apropares a mi fins arribar a abraçar-me. T'apropares a la meva orella esquerre i em xiuxiuejares a cau d'orella: "Jo t'estimo més", acompanyares d'aquestes apasionades paraules un suau i humit bes a l'orella; tant lent i tant divers que notaba el caliu dels teus llabis. Jo, separà la meva cara de la teva; ens quedàrem mirant-nos fixament un instant, fins que acarician-te la galta aproximava els teus llavis sore els meus i d'una besada vaig ser tot teu!

Nostàlgics acompanyarem lentament els nostres cossos a la sorra de la platja i ens estiràrem.
Ja era fosc i l'aire era més fred; però nosaltres aconseguiem mantenior la calor dels nostres cossos.
Els teus petons humits feien que la meva ma que t'acariciava la cara, demostrès tot el poc romanticisme que tenia en aquell moment i anà cap el cabell a fer-te un massatge d'aquells per estimular-te, l'altre t'acariciava la pantxa; ja m'havies conquistat, era tot teu!
Pres de la meva nostàlgia i el teu cos, la ma que t'acariciava la pantxa anava pujant molt lentament i l'altre desprès d'haver-te fet el curt massatge anà cap a la barbeta. Em besaves el coll, i amb la teva mà esquerra guiares la meva al teu pit esquerre.
Començava a notar la teva ràpida i forta respiració fruit de l'exitament i ja no era jo.
Amb força t'acariciava el pit i amb passió ens continuàrem besant. Amb la mà que tenia lliure et tregué la samarreta. Tu més habilitosa ja m'havies tret els pantalons. Al notar l'escalfor directe de la meva mà sobre el teu pit, pasaves la teva mà pel meu banyador.

-Em descontrolaré si continues- deia amb una veu apassionada. Tu somreies i anaves a la teva; em continuaves besant i et desviares pel coll i baixares pel pit fins que sentia la teva respiració a la pantxa i notava les teves mans per dins el banyador, mentre jugava amb els tirant de la part de dalt del viquini i finalment te'l tregué.
Presa de la teva set les apretares contra mi i pujaves de nou.
Amb el teu consentiment les meves mans anaven als teus pantalons i amb por de trobar l'obstacle de les teves te'ls vaig baixar.
Amb la mà per dins em començàres a masturbar, lentament i amb suavitat. Jo amb els ulls tancats i foll per la situació et demanava més mentre la meva mà també es movia boja per alla aball, per dins el banyador.
En pocs instants començà a notar la meva ma humida i comença a sentir els teus forts suspirs, els teus curts gemecs en el mateix momen que jo perdia la noció del temps, en l'instant que tant tu com jo per un segon perdiem el coneixament seguida d'una calor que realentitzava les pulsacions i en aquell moment, l'instant de plaer era inmens i no sabiem pas on érem i ja ens era igual tot, perque en aquells instants erem els reis del món; ¡¿Què dic els reis del món?! ¡Els reis de l'univers, els reis de l'existència!




PD: A la protagonista d'aquest somni; perquè avui tu has sigut la meva inspiració i dia rere dia ets aquella ilusió, aquell desig, aquella fantasia que em fa fort i alhora feble...
No tastaré d'aquesta copa si abans no puc brindar pel demà!

Comentaris

  • Tendressa[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-11-2006 | Valoració: 10

    Un relat ben dolç, eròtic sense dubtes i tendre. Comences amb una bona descripció de l'entorn, del moment; continues amb emocions i sentiments, arribes a la narració més viva i a les sensacions i acabes el text amb una exaltació total.

    Bon relat, de bon llegir!

    A més, per a ser totalment sincera, t'he de confesar que el que m'ha decidit a comentar-ho ha estat la posdata final: molt bella!

    Tornaré per aquí en un altre moment a llegir el teu altre relat, però de moment t'animo a escriure més: em sembla que en saps força!

    T'envio una bona abraçada per celebrar que t'he descobert com autor,
    Unaquimera