Cercador
Tornar a ser jo
Un relat de: Nàufreg- Compartir:
Tornar a ser jo
Tornaré a estimar? Em vaig preguntar quan vaig perdre allò que més m'estimava. Podré tornar a ser jo? Em preguntava a mi mateix. Sóc diferent des d'aquell moment en que el teu nom va ocupar gran part del meu pensament, no tornaré a ser el mateix.
Creia fortament en el que podíem aconseguir els dos junts, plegats, però ara veig com les meves ingènues esperances decauen al sentir el teu nom. Per què he de viure en una situació que no vull estar? Marxar i deixar que el temps actui per la meva covardia? Són preguntes sense resposta, que crec que mai respondré.
Algún dia podràs ser meva? Podré complir el meu somni esperançador que dia a dia es va aixoplugant sota el llençol de la mentida? I jo ara pensant en tu quan segur que tu no ho fas en mi, una tercera part del meu jorn es la que et dedico, i tu què? Uns vulgars 5 minuts quan et limites a parlar amb mi per telèfon. Vull tornar a ser el d'abans de tot això, feliç, sense pensar amb amors. No hi ha dia que no pensi en tu, tot em porta al teu nom. Inclòs el mínim detall d'una olor, d'un lloc o d'un polsim de sentiments em condueix a tu. Necessito canviar d'aires, se que el passat es ple i el futur es buit. Vull acabar amb aquesta bogeria, tots els meus sentiments, però això s'esvaeix cada cop que els teus braços em fan una mínima carícia.
Ets, d'alguna manera la meva llarga malaltia, que algun dia sanaré i serà el dia en que et pugui veure com una persona més, mai més seràs una persona important per mi. Aleshores podré descansar i tornar a viure, tornar a veure el veritable sentit de la vida, gaudir de la gent o somiar amb algú que veritablement m'estimi. Espero tornar a ser jo mateix, tot i que no sé si ho tornaré a ser perquè ja gairebé ni se com jo era.
Vull sortir d'aquest immens forat que cada cop es va fent més gran. Vull marxar allà on neixen els mals temps per acabar amb ells. Tot el que aquests mesos no he tingut suficient valor per expressar, ara ho faig, imprecisament el que pensava s'ha resumit amb unes simples paraules, de dolor o de desengany, d'angústia i amor, i arribo a una absurda conclusió; marxar ben lluny. Ho sento però he de marxar, vull oblidar-me completament del dolor que he trobat en aquest món, t'oblidaré i tornaré a refer la meva vida. En aquest moment si et tingués al davant i aconseguís que ni la més mínima llàgrima em rellisqués per la galta, només podria dir-te dues paraules més, acompanyades d'un suau i tendre bes a la galta;
T'estimo, adéu.
A Helena i a Júlia, una de les persones que més he estimat en aquest món.
Comentaris
-
Records[Ofensiu]nit_de_tempesta | 08-11-2006 | Valoració: 10
La suau brisa marina que... m'encanta aquest començament. És suggerent i, a més, porta molts records.
Cuida't molt Nàufreg i viu el que tens al màxim perquè els temps canvien i els bons moments es poden esfumar en un tancar i obrir d'ulls però els records no ens els podran pas prendre mai, els conservarem tota la vida. Acumulen tants de bons com puguis que, al cap i a la fi t'acompanyaran tota la vida.
L'amor i la passió són estats transitoris que tenen una durada molt més curta que la nostra vida... la memòria ens acompanya sempre.
Continua escrivint. -
***[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 08-09-2005 | Valoració: 10
L'amor, no sempre és bonic, i perfecte, crec que a tots dos ens costara molt trobar aquell amor, especial, que anhelem amb tanta força.
No se perquè dius que escrius malament, a mi em sembla que expresses els teus sentimens amb una delicadesa infinita, que no es troba amb certes persones.
Llegir els teus escrits fa entrar en un món màgic, com un univers paralel on observes tot el que tu descrius, detalladament.
Bé, només dir-te que aquest escrit m'ha agradat molt i que espero que segueixis escribint, i que aquest no sigui el primer relat ni l'últim.
Molts petons, Nàufreg i ja saps que sempre sóc aquí, al teu costat perque m¡expliquis tot el que necessitis, ja saps que jo sempre et contestare amb sinceritat.
I una vegada més, moltes gracies per tot el que has fet per mi des del dia 11 de gener, que ens vam coneixer, m'has demostrat que ets un gran amic.
Una forta abraçada* -
Per que estimar no sempre es bonic.[Ofensiu]paparola | 08-09-2005
Estimar es ven doloros de vegades, mes si no es correspos. Però es dificil manar al cor.
Allunyarte de qui estimes.Es trist, però hi han sentiments que s,han de treure oi? M, agradat el teu escrit. Anims.
