Tu i aquella nit

Fa una estona estava recordant aquella nit quan encara m'estimaves. Recordo que jo era molt feliç. Infinitament feliç. Mai havia sigut tan feliç. Mai ho he tornat a ser. Recordo que no em faltava res. Tenia tot el que volia: Tu. Els teus petons. Les teves carícies. La teva mirada. La teva olor. Tu. Tot el que volia. Tot el que segueixo volent. Però que ja no tinc. Recordo que si en aquell moment un mag m'hagués proposat de parar el temps i viure sempre aquell instant, li hagués dit que sí. Viure tota la vida atrapada en aquella nit. Res em faria més feliç. Res. Ni tot l'or del món. Ni tots els amics del món. Ni tota la salut del món. Ni tots els nòvios del món. Res. Només tu i aquella nit. Tampoc demano tant. Podria demanar un xalet a Marbella, un Mercedes descapotable, una màquina teletransportadora...Però no. Només et demano a tu. Només demano que m'estimis com aquella nit. Però bé, crec que m'hauré de conformar en seguir-vos recordant, a tu i a aquella nit quan encara m'estimaves i quan era tan feliç.