Cercador
Tristesa
Un relat de: Llima- Compartir:
No m'agrada parlar de tristesa ni m'agraden els que constantment ho fan. No m'agrada sentir-la. Ni que se m'unflen els ulls. No m'agrada contagiar-la. Però de vegades, tenim vertaders motius. Per parlar-ne; per sentir-la; quan no hi ha fortalesa que valga. Llavors la contagiem i ens preguntem si és just. Fins quin punt som així. I les circumstàncies ens obliguen a tancar la porta una vegada més. Amb el cor pesat. Amb els ulls unflats i un pot de pintura.
Maman, dis-moi pourquoi je suis triste.
l´Autor
25 Relats
22 Comentaris
22013 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Hola a tots!Em dic Andrea i sóc de València. En breus començaré tercer d'Història de l'Art (tinc vint anyets), i m'alegra molt poder penjar les cosetes que escric i llegir-ne d'altres molt interessants.
M'encanta la música! Toque el piano i m'agrada composar en el meu temps lliure. També gaudisc molt del cinema, la fotografia i de sortir amb els amics.
Viatjar és la meua passió, però l'economia no em permet fer-ho tant com m'agradaria.
Dues ciutats... Barcelona i París, sense dubte.
Us deixe el meu blog!
www.levinducadavre.blogspot.com
Una besada :)