Feliç Any Nou

Pensament, reflexió, idees, moral, prejudicis, pudor i vergonya. On esteu? On estàveu? Desapareguéreu amb un bes, el bes que va encendre les mans, i ja no tornàreu. Front la soledat a la que em vaig haver d'enfrontar, l'únic solució era el plaer, i al plaer em vaig entregar com els ionquis a l'heroïna. I a partir d'eixe moment, pensamentreflexioideesmoralprejudicispudorivergonya, em vaig oblidar completament de tots vosaltres. I no ho vaig fer per venjança, no hi havia dintre meu lloc per al ressentiment. Senzillament es va obrir una porta i vaig entrar. I des d'aquell instant es va encendre la vida i el món és va fer tan petit que es va instal·lar als nostres cossos, i tot era densitat, volum, nervis, pell, fluids, ereccions i calfreds. Com anava jo a buscar-vos? No m'importàveu ja gaire. Tan sols no existíeu, s'havíeu transformat en res, no éreu res. L'únic que era creixia, res es mantenia, tot era canvi, canvi en augment, energia, energia convertida en èxtasi, en orgasme, en plor. Tan lluny del plaer estan les llàgrimes?