Tot torna a començar

La pols
que omple els rellotges
no és més
que el silenci
de les quimeres
del temps.

Les hores
dibuixen espirals
amb les seves agulles
sagnants.
-Es coagulen els records
dins les teves pupil·les-

L'iris incolor
de la deixadesa
ho absorbeix
tot.

Sembla mentida
que el rellotge
sigui capaç
de marcar les dotze
tantes vegades
sense sentir
el dolor sord
de la rutina.

Avui acaba un cicle,
i un cicló
porta un nou somriure
i s'emporta
les restes de l'ombra
que m'assetjava.
-El pes del passat
augmenta i tanmateix
avui la vida
és un tros de paper.-

Tot comença a decaure,
i no acaba fins que torna a començar.