Cercador
TOT ESCOLTANT V.E.H.N...
Un relat de: jomagi- Compartir:
Quants més n’hem de contar?...
Uns estimats, d’altres coneguts i d’altres no sé qui sou...
Perquè ho heu fet?...
Que no ho veieu que en som molts, masses!... que sovint ens passa pel cap fer aquest pas... i que de moment no el donem...
No cal portar-ho fins aquest dramàtic extrem!... Tots, uns i altres potser trigarem més o menys per arribar-hi sense córrer...
No calia que marxéssiu tant prompte d’aquest engalipador i frustrant món...
A fi de comptes... tots sabem que en el moment de néixer som marcats per Ella...
Però tot i així... hem d’allunar-la, ni que sigui amb falses il·lusions i mentides; per dur que sigui quant ens la trobem...
El res ja l’experimentem. Nomes cal dosificar l’espera com si fos un hàbit, una costum més...
Que descanseu en la ignota obscura llum!
A la memòria de tants!
Comentaris
-
Trista realitat...[Ofensiu]Gardenia | 14-09-2022 | Valoració: 10
Una trista realitat... llegir els teus relats hem fa pensar i molt....tenim que mirar endavant i el dia que ens toqui que sigui quan sigui ....
Salut -
Real[Ofensiu]Prou bé | 06-09-2022
Una realitat esfereïdora reflex de com anem! O al menys de com va una gran part de la societat.
Quan tot s'ha acabat i només hi ha desesperança la vida deixa de ser-ho i no té sentit... Però, perquè tants joves creuen que ja no tenen futur?
AMB total cordialitat -
No t'ho deixen triar...[Ofensiu]llpages | 02-09-2022 | Valoració: 10
i per més que t'hi esforcis, no l'allunyaràs pas, com diu el rellotge de sol, "totes fereixen, la darrera, mata". S'imposa viure el present i gaudir-ne. Llegir relats en català, sembla ser, no té contraindicacions, així que ja teniu un punt de partida. Bona feina, jomagi!
-
Algun dia[Ofensiu]Marina i punt | 01-09-2022
De lluny o de prop, però sempre ens ronda i sabem que més tard o més d'hora ens haurem de trobar. Gaudim doncs el present, no cal que l'esperem, ni que l'anem a buscar, ella ens vindrà a cercar.
Salutacions
Marina -
Viure i morir[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 01-09-2022 | Valoració: 10
Quines reflexions més encertades! Som vida i no acceptem la mort com a part de la vida. És un gran tema per escriure-hi, però no fa gaire gràcia. Una forta abraçada.
Aleix
-
Foscor[Ofensiu]Rosa Gubau | 01-09-2022
Suposo que quan un dona aquest pas, ja viu en la foscor, trist però real. Una llàstima.
Cordialment.
Rosa.
Valoració mitja: 10
