Tot és, tot canvia

Potser tens una mica de raó... Però jo sé que el més dificil a la vida és prendre decisions. Que fàcil seria si sapiguéssim realment el que volem no? Per això hem de saber qui som. Malgrat les influències i els canvis en la vida, l'essència sempre persisteix.
Hauré de canviar el títol potser... jeje

Tot és, tot canvia....equivokar-se a vegades no et fa rectificar...ho se molt bé, coneixer un mateix?? per mi, la complexitat de la vida es base en la simplicitat d'una persona, en la simplicitat de viure complexament sense adonar-se que la millor manera de viure és no coneixe't a tu mateix; deixar volar els instins, i deixar-te dur x akella força que tothom dur dins. Així és com has escrit aquesta poesia...amb lu k portes dins, amb allò que no coneixes...
Xq voler coneixer la teva essència?, el teu tu?, si en el fons tot és, tot canvia...

(sempre m'agradat com escrius ;) )

realment, tot canvia.
Però merci per un títol tan concís, que em recorda, que malgrat tot, es manté una essència, o, si més no, les essències dels errors -de l'acció (sempre imperfecte)- en la memòria. I, d'una manera tant humana, formen part de la nostra identitat i serviran per valorar els moments futurs.

Moltes gràcies. Va ser un escrit d'aquells que et surten sense adonarte'n després de molt temps de pensar-hi.

Provar i equivocar-se. Arriscar-se a encertar o a errar. És això el que ens fa persones. Aprenem dels nostres errors, sempre. Bon començament a la web. M'agrada. Sempre endavant, a pesar de les caigudes. Sempre, sempre, mirant endavant, amb el cap ben alt.