Un bloc de pisos anomenat Espanya.

Un relat de: galifar10

Jo i la meva família vivim en un bloc de pisos; concretament al cinquè, o com en diuen ells: "en el ático". Ja fa un temps, va venir un senyor i ens va dir que a partir d'aquell moment ens obligava a formar part d'una comunitat de veïns. Nosaltres no ens hi vam poder oposar. Des de llavors, de tant en tant fem una reunió tota la gent que viu a l'edifici i decidim algunes coses que podem canviar, tot i que la última paraula sempre la té el president.
Cada mes paguem una quantitat que utilitzem segons convingui: per mantenir l'escala neta, per fer reformes... I una part la guardem per si algun dia sorgeixen imprevistos. Paguem segons els diners que tenim i segons la gent que viu a cada pis. Jo sóc un dels que pago més de tot l'edifici ja que a casa som quatre vivint i també tenim un gos. Però resulta que des de que ens van fer venir a viure en aquest bloc de pisos hi ha coses que no han acabat de rutllar mai. Em sembla que no devem agradar als veïns: Sovint la dona de fer feines s'oblida de netejar el meu replà; fa un temps se'm va fondre la bombeta de l'escala i a sobre de tardar molt a canviar-la ens van posar una que quasi no fa llum; fa cinc anys van pintar tot el bloc de pisos i quan van arribar a la meva part, se'ls va acabar la pintura i encara estic esperant que m'ho acabin. I a sobre jo soc dels que més paga!
La última reunió que vam fer, vaig demanar que volia penjar un quadre davant de la meva porta i la meva petició va ser denegada. Això, em va fer enfadar molt perquè el quadre només el veuria jo, i no pas ells! Crec que el puc decorar com vulgui el meu replà!
Aquest fet va ser la gota que va fer vessar el vas. Vam fer una reunió familiar i els vaig proposar de deixar de pagar la quantitat que donàvem cada més a la comunitat de veïns i que ja ens arreglaríem les coses al nostre gust. Vam acordar: pintar el nostre pis d'una color diferent, posar una bústia amb el nostre nom (fins ara no n'hi havia) i canviar el rètol de "ático" pel de cinquè. Tots i vam estar d'acord menys el gos, que va bordar dient que ja li agradava com estava...
Així, que un cop decidit, em vaig omplir de coratge, i vaig anar a parlar amb el president per comentar-li la nostra proposta. Ell, va dir que li semblava bé però que ho havia de comentar amb els altres veïns. Aquests, un cop van saber la notícia, es van exaltar molt i van començar a dir barbaritats. Que si érem uns egoistes, uns ximplets o fins ens van dir autistes. Ells! Que no ens coneixien, que no havien volgut venir mai a casa, que no sabien que nosaltres érem diferents a ells i que no passaven mai pel nostre tros d'escala ja que vivim a dalt de tot...
Nosaltres, indignats al veure que no ens feien cas i ens tractaven com nens petits; hem decidit marxar del pis. Ens farem una casa nova, a la nostra manera. Segur que hi estarem molt millor!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de galifar10

galifar10

9 Relats

8 Comentaris

10565 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
En pur silenci
hem preservat uns àmbits.
Edifiquem-hi,
tenaços, una pàtria,
l'àmbit de tots els àmbits

(Miquel Martí i Pol)