Temps incerts

Un relat de: galifar10

Ara, les orenetes sempre volen baixes i els cargols viuen refugiats dins la fràgil closca que tenen per casa. No llegeixen els diaris ni veuen la televisió però saben del cert que els temps estan canviant i venen maldades. Jo els faré cas. Donaré fins l'última espurna de llum que robi al sol i a les ànimes que encara quedin benvolents. Després, m'ompliré les butxaques de llibres que parlin d'amor i felicitat i em refugiaré algun indret, lluny de tothom però molt a prop de mi. Allà m'inventaré mil personatges per no sentir-me sol i recordaré el món amb una fràgil displicència. Llavors, que tots es matin entre tots i s'odiïn i es robin això que creuen que els dóna felicitat. En acabat, tornaré a casa a retrobar-me amb tots, els que com jo, van lluitar fins l'últim bri d'esperança i es van refugiar com els cargols, per no esdevenir, el que ara en diuen persones.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de galifar10

galifar10

9 Relats

8 Comentaris

10374 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
En pur silenci
hem preservat uns àmbits.
Edifiquem-hi,
tenaços, una pàtria,
l'àmbit de tots els àmbits

(Miquel Martí i Pol)