Cercador
Tot és mon
Un relat de: onatge- Compartir:
La carícia
se'm congela
als dits.
Les llàgrimes
són una flor
que floreix
sense permís.
Però reneixo
cada dia al
meu sembrat
d'il·lusions.
Que ningú
no esperi que
mori ofegat
sense aire
per respirar.
La lluna dóna
vida al meu
sembrat cel·lular...
El sol em tanca
les ferides
i entendreix
les cicatrius.
De vegades
la companyia
es fa ocell i vola.
Però la força
d'estimar no
me la pot
arravatar ningú.
Avui tu ets
el carrer sense nom.
Segueixo caminant
tot és món.
Comentaris
-
imatges de lluna i sol[Ofensiu]caeliusmarcus | 05-06-2008 | Valoració: 9
La carícia se'm congela als dits. Una imatge tremendament tendre i freda.
Les llàgrimes són una flor que floreix sense permís. Una altra de les imatges bés maques, la veritat és que sorgeixen moltes vegades quan no volem que surtin, però és tan trist i alhora tam descansat i plaent el fet de plorar... -
"la força d´estimar...[Ofensiu]boleta | 01-02-2008 | Valoració: 10
...no me la pot arrevatar ningú"... "segueixo caminant, tot és món"... un poema a pinzellades de sentiment profund i d´una força aclaparadora. M´ha encantat. Una abraçada.
-
...[Ofensiu]gypsy | 25-01-2008 | Valoració: 10
Tot el poema és preciós però,
"Però reneixo
cada dia al
meu sembrat
d'il·lusions.",
aquest bocí em sembla fantàstic i els dos darrers versos construeixen un gran final, amb una humilitat i grandesa alhora, impressionants!
-
És cert...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 17-01-2008 | Valoració: 10
que no sempre allò que estimem és per sempre, i els nostres amors volen com ho fan els ocells. Però queden els bells moments, el record, que ens impulsa a seguir vivint, respirant a fons i sabent que hi ha molt de camí fins arribar a l'horitzó.
El teu poema és ple de vida, de força.
Una abraçada
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394428 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com