Tot es fon

Un petit viatge per l’aigua i els sentiments.
També s’hi percep tendresa en els teus mots.
Abraçada retornada

és cert és molt important saber perdonar-se a un mateix, jo sovint no ho sé fer.
Gràcies per les teves reflexions, em fan molt de bé
una abraçada cordial
joan

El poema destaca, amb delicadesa, que un tot és en realitat la suma de moltes parts, que per elles soles no són tal, sinó una altra cosa.
Una gota d’aigua no és mar ni pluja, però pot formar part d’un o de l’altra.
De la mateixa manera, una persona no constitueix una família, però només quan una persona s’uneix amb una altra i estableixen vincles es comença a gestar una realitat nova, que al seu temps forma part d’una altra més gran.

M’ha commogut especialment el delicat gest de la llàgrima ( símbol de la tristor, de la solitud, de tants sentiments amb una connotació d’aillament ) que cau, i així comença un trajecte ( pel riu en primer lloc, metàfora de vida ) que la portarà a fondre’s amb els seus iguals...

T’envio una abraçada, salada
Unaquimera

la llàgrima passa a formar part del cicle de l'aigua i la vida, ja ha fet la seva funció...
abraçadesssss
gràcies pel teu contacte joan
joande