Tot comença, Tot s'acaba

al llegir-te m'ha vingut a la ment una cançó de Pepet i marieta... "saps com comença però mai com s'acaba!!!"
apa, salut i revolta!!!
Sílvia

En el quart paràgraf dius "s'haura de..."

Recorda que va amb accent!

S'hauràde...

et comento. No m'agradaria que et desesperessis per no rebre comentaris!

El primer paràgraf m'agrada. Evoca un instant, curt o llarg, però sempre efímer.

Tot comença
Tot s'acaba
El temps sembla aturar-se
Al voltant d'aquest moment.

Mmm... aquí ens parles de l'existència del destí... però al meu parer em convenç: dius que els fets ens ho demostren, però això està molt "a l'aire"; tot i que m'agrada això que dius que el destí no és legítim...
Per cert! recorda't de posar punts a finals de frases, i comes si fan falta... jo n'hi posaria un parell aquí on t'apunto:

Moment efimer
que no t'expliques amb paraules,
sols els fets
ens demostren
que, tot i no ser legítim,
el destí existeix.

Aquí em confons: em ssembla que sobre una "o" que et senyalo en negreta, perquè no entenc prou bé aquesta última frase amb la resta del context...

Intentarem lluitar-hi
o deixarem que ens guïi.
acceptarem trencar amb el passat
o els lligams que es van crear
són massa forts per desfer-los.

Si em deixes, et diré com quedaria millor per mi aquest paràgraf d'abans:

Intentarem lluitar-hi
o deixarem que ens guïi.
Acceptarem trencar amb el passat,
però els lligams que es van crear
són massa forts per desfer-los.

Aquest paràgraf no el trobo pas poesia. Si l'escrivissim tot en una sola línia crec que quedaria igual. No m'ha convençut... i això de "i sinó tocarà resignar-se" (compte amb les faltes!) ho he trobat pèssim en el sentit que estaves dient amb seguretat que si créiem en el destí hauríem de prendre una decisíó, i en sec surts dient que sino no, total, era indiferent... (!)

Un dia o altre
la decisió s'haura de prendre,
si creiem en el desti,
aquesta ja és inamovible.
I sinó,
tocarà resignar-se.

Aquest ja m'agrada molt més. M'agrada aquesta tranquilitat d'anar gaudint, que no cal posar presses, millor viure l'instant, i ja que és efímer com bé deies abans, viure'l amb intensitat.

De moment, però,
no hi ha pressa.
No cal adelantar esdeveniments
quan podem gaudir
d'aquest moment interminable.

Està bé aquesta contradicció final: abans ens parlaves d'un moment efímer, ara d'un moment interminable.

Per cert, torno a permetre'm de corregir i donar la meva opinió de com quedaria millor aquest últim paràgraf:

De moment, però,
no hi ha pressa.
No cal adelantar esdeveniments
mentre poguem continuar gaudint
d'aquest moment interminable.



Espero haver-te sigut d'ajuda, que no t'ofenguin les meves crítiques i que no m'hagi propessat fent les meves pròpies correccions del teu poema.

Et continuaré llegint,

-Filladelvent-

Com ja sabreu, sóc l'autor d'aquest "poema".

I com semper dic en tots, siusplau comenteu més, no només el meu relat esclar, sino tots, hi ha molta gent que comença comnosaltres que es frustra perque no reben cap comentari. Fa desesperar"" i perdre els agnes d'escriure,i estem perdent grans autors!!

Com ja sabreu, sóc l'autor d'aquest "poema".

I com semper dic en tots, siusplau comenteu més, no només el meu relat esclar, sino tots, hi ha molta gent que comença comnosaltres que es frustra perque no reben cap comentari. Fa desesperar"" i perdre els agnes d'escriure,i estem perdent grans autors!!