Cercador
Relat Oblidat
Un relat de: Alormaen una terra llunyana
entre muntanyes i valls
viu una persona solitaria
sense amics
no té el seu nom
ningu sap res dels seus origens
dubto que mai arribem a conèixer
què s'amaga darerra aquella pell groguenca
per més que et coneguem
i passis temps rondant amunt i avall
no sabrem perquè estàs tan trista
què amagues, dintre teu?
deixa que la gent et conegui
i així tots junts gaudirem mútuament
Comentaris
-
eis![Ofensiu]AnNna | 08-11-2005 | Valoració: 8
és un poema senzill... escrit tal com raja, no es veu que hi hagi hagut una matada per part de l'autor per veure com dic això o allò.... però, saps? en part m'agrada! no m'agraden els retocs... sóc més partidària d'escriure tal qual... no ho sé!
la idea d'aquest poema és molt bona.... i és cert que les persones solitàries, si no els donem un cop de mà, sempre ho seran... perquè si no es donen a conèixer...
personalment, aquesta gent em fa pena... però bé! per això intento ajudar-los!
NO A LA SOLITUD EN AQUEST MÓN! NO VOLEM SENTIMENTS TRISTOS! (paranoia!)
Apali! Petons!
AnNna