Relat Oblidat

Un relat de: Alorma

en una terra llunyana
entre muntanyes i valls
viu una persona solitaria
sense amics

no té el seu nom
ningu sap res dels seus origens
dubto que mai arribem a conèixer
què s'amaga darerra aquella pell groguenca

per més que et coneguem
i passis temps rondant amunt i avall
no sabrem perquè estàs tan trista

què amagues, dintre teu?
deixa que la gent et conegui
i així tots junts gaudirem mútuament

Comentaris

  • AnNna | 08-11-2005 | Valoració: 8

    és un poema senzill... escrit tal com raja, no es veu que hi hagi hagut una matada per part de l'autor per veure com dic això o allò.... però, saps? en part m'agrada! no m'agraden els retocs... sóc més partidària d'escriure tal qual... no ho sé!

    la idea d'aquest poema és molt bona.... i és cert que les persones solitàries, si no els donem un cop de mà, sempre ho seran... perquè si no es donen a conèixer...

    personalment, aquesta gent em fa pena... però bé! per això intento ajudar-los!

    NO A LA SOLITUD EN AQUEST MÓN! NO VOLEM SENTIMENTS TRISTOS! (paranoia!)

    Apali! Petons!


    AnNna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: