Passejada

Un relat de: Alorma

Passejant amunt i avall em venen pensaments al cap, ideas, imatges, coses extranyes que no sé d'on venen, ni si es quedaran dins meu per gaire temps, pero tot i aixi els escolto, els observo, els maduru i potser només aixi en treure les conclusions.

No tenen sentit, ara un paissatge, ara una casa, un aeroport o un tros de mar, tal com venen s'en van com nubols surcant l'inmensitat del cel, recorren un llarg cami per sobre el meu cap i després desapareixen, s'esfumen, es desintegren imitant els atoms de les centrals nuclears.

A poc a poc aquets van formant una imatge, cada cop més gran i majestuosa, que creix sense parar alimentada pels pensaments i a la vegada ella mateixa en crea de nous, s'escapen del meu control, em deixo portar per ells, fins la cima de les més grans cabilacions.

Potser en algun moment s'acabaran i finalment entendre el perque de tot plegat, la causa d'aquests moments, inolvidables...

Comentaris

  • Això...[Ofensiu]
    rnbonet | 27-10-2005

    ...que et succeeix és un mal ancestral que s'anomena "joventut"... Normalment es guareix amb l'edat...
    PS. En general està molt bé, però... jo, de tu, m'abaixaria d'un programari lliure un corrector ortogràfic, per "cosetes" sense importància, però "faltetes" al cap i a la fi. Consell d'amic que acostuma a dir la veritat.
    I a continuar escrivint...! Salut i rebolica, xicot!

  • uaaau[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 05-10-2005

    quines paranoies!
    m'agrada saber que no soc la unica que pensaaaaaaa i pensaaaa i pensaaaa
    jeje
    salut!

  • passejada per la ment[Ofensiu]
    foster | 04-10-2005

    epicureisme de les idees i pensaments que flueixen sense sentit aparent però que formen part inefable de cada un de nosaltres. Imatges i idees que son comunes i privades alhora, els teus matisos tu els sabràs, sinó just quan et venen, sí en algun moment del teu futur. Tot tu, fins les idees més vages i estrafolàries, forma part del teu bagatge.

    Ara, en excés, aquestes passejades provoquen mal de cap (he,he) i cal sortir a "prendre la fresca", a escampar la boira.

    foster

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: