Tornar

De vegades m’agradaria tornar,
tornar a collibè a la infantesa.
No per furgar ni dreçar dubtes,
ni per refer cap desengany
o per gaudir de vells miratges
sovint malalts de desmemòria.
S’hi ha d’anar lliure de llast,
neta la cara i ben clenxat,
amb l’ànim quiet, com qui es passeja
per descobrir tot l’encanteri
que traspunta abans d’una cruïlla.
Només caldrà una capbussada
en el conflent de la innocència
a l’encalç de l’horitzó dels contes,
de la màgia de les orenetes
o del perquè sí d’una rialla.
Estic segur que allí m’acollirà
la falda amable
de qui em feia creïbles els somnis.