terra de pedres

Un relat de: espigol

Amb el tronc cargolat
Pels anys, la dignitat i el sol
Implacables, eterns, majestuosos
S'enfilen per les bancades
Orgulloses, les oliveres

Esgarrapen cada gota d'aigua
A un sòl gris i rocallós
Cada alé de vida l'han lluitat
Contra un desert de boira i pedra

Comentaris

  • Aquest és...[Ofensiu]
    Llibre | 19-12-2004

    el tercer poema que et llegeixo, i no sé si tindrà alguna cosa a veure la màgia del número tres o què (és broma!), però és el que, ara per ara, m'ha agradat més.

    M'ha transportat, amb quatre paraules, als paisatges que contemplo cada estiu quan vaig al Maestrat: les oliveres de tronc recargolat, la terra àrida...

    M'ha agradat.

    Salut!

    LLIBRE