Cercador
Ulls color de cel de dijous a la tarda
Un relat de: espigol- Compartir:
La meva xicota té els ulls
Del mateix color que el cel
Els dijous a la tarda
Quan la darrera llum juganera
D'un sol que vol anar a dormir
Romanceja acaronant
Terrats, teulades i balcons
Xemeneies, anetenes i roba estesa
El color del cel
Que em mira des de la finestra
Mentre els meus ulls cansats
De veure passar
Xifres, plànols i gràfics
Només esperen tornar a veure
El somriure de la seva mirada
Color de cel de dijous a la tarda
Comentaris
-
Vés per on![Ofensiu]Llibre | 19-12-2004
Jo també conec el color del cel dels dijous a la tarda, contemplat des de darrere la finestra. Aquests darrers anys, per sort, no em limito a observar-lo, sinó que sóc a l'altra banda de la finestra.
Però no crec que aquesta història correspongui al teu comentari. O sigui que millor ho deixo.
Comences el poema amb el joc de colors: els ulls de la xicota i el cel. En la segona estrofa fas un joc de repeticions per mantenir el tema, i passes a descriure els teus ulls (cansats) cosa que fa agafar més força a la teva idea inicial (els ulls de color cel de la xicota). Un bon sistema per mantenir la tensió.
I acabes arrodonint tot plegat amb un final esperançador, perquè esperes...: ""El somriure de la seva mirada color de cel de dijous a la tarda""
Un bon poema.
Salut!
LLIBRE