el ball de les joguines

Un relat de: espigol

La capsa de joguines

Vessa mal tancada

Nines de drap amb rialles pintades

I cabells de palla

Corren al darrera

De Robots de llauna rovellats



Volen anar al ball del mercat

On l'osset de peluix hongarés

Mig estripat, mig apedaçat

Toca, amb l'acordió de joguina

Valsos, polques i mazurques


On ballen cada tarda

Agafats, mirant-se als ulls

Ulls profunds

De vidres de colors,

Un soldat de plom lituà

I una nina de porcellana

De cognom estrany

I de nom: joana

Comentaris

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 20-05-2005 | Valoració: 10

    No sé per què, però m'ha encantat. M'ha fet recordar els meus vells "amics" de drap. Gràcies per arrencar-me un somriure! I va cap els meus preferits.

    (entre tu i jo, jo sóc de les que creuen que les joguines no són només joguines de drap, fusta o metall...)

    una abraçada.

  • Tornar a ser una nena[Ofensiu]
    Abril | 02-05-2005 | Valoració: 8

    Sovint ens cal retornar a aquells nens que vam ser per recuperar una mica d'aquella innocència que hem perdut amb els anys. El teu poema m'ha dut de nou al passat, m'ha fet sentir nena de nou, m'ha permès recordar totes aquelles joguines que fa tants anys que resten a l'armari i que potser,qui sap, també tenen la seva vida.

    Felicitats.