com un fènix

Un relat de: espigol

Indignat i dolgut
Veig com el fènix davalla
Entre flames i fumerada
I cau, ferit,
en una mar rovellada
De mentides,
prejudicis i manipulacions
Maleït sigui el DIA
Que el va portar a aquest infern

Però com els fenix
Vindrà el dia que reviurà
I de les seves plomes marcides
En creixerà
La llavor d'una revolta
Molts crits indignats
I una llengua disposada
A no tornar a ser humiliada

Comentaris

  • OhCapità | 19-12-2004

    Després de la caiguda, sempre s'ha d'aixecar. Segur que reneixarà !!