Tercera etapa

Un relat de: Mikel Andrés
Els ulls es tanquen i la ment s'apaga,
i el món se'n va, inexisteix en forma de sabor amarg,
se'n va i quedem tots dos, la foscor i jo,
enamorats de la mateixa Lluna; i li fem versos,
li fem versos a la nit, a la inexistència,
al jo més jo, a l'ànima i al que es veu amb els ulls tancats,
al que es sent en silenci. I ens fem muts,
en rebel·lió a les paraules que no parlen,
tanquem els ulls lentament
endinsant-nos en tot allò que no es veu,
deixem de creure en tot, fins i tot el món ens abandona,
tanquem els ulls i lentament omplim de llum la ment,
i renaixem, comprenent en un sospir la majestuositat del silenci,
que no pas calla, cal saber escoltar-lo,
s'ha de deixar de creure en tot allò que es coneix,
i llavors, i sols llavors, obrir els ulls,
i conèixer un món nou.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Mikel Andrés

54 Relats

11 Comentaris

17912 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.

Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.

Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org