N'estic fart

Saps? Estic cansat de tot això i allò que diuen quan em coneixen
com sóc, com a poeta, i em diuen tot això i allò de la sorpresa,
de l'estranyesa dels meus jo; jo tan distant, tan antipàtic, tan apàtic, i es pregunten
com pot ser que un vers amague tota aquella ira, tot aquell despreci,
i n'estic fart, n'estic fart per què és ben clar i n'estic fart que m'ho pregunten.
Merda! Ho sentiu? Merda! No n'amago cap d'ira ni de despreci,
mes em contenc en aquells dies que més que per a fer versos,
gastaria el llapis en la jugular d'algú i li xafaria el cap fins a sentir sòl,
que n'estic fart d'aquesta societat de merda, sense faltar sectors,
faltant l'espècie com a tal de l'ésser humà, que de dos o tres que se salven
més de mil mereixen servir d'adob a tot allò que han destrossat,
que n'hi ha que senten fam i escolten bitllets, que senten dolor i escolten glòria,
glòria beneïda, sí, glòria beneïda, i qui diga que val la pena viure
en aquest món de merda de feixistes, capitalistes, sexistes, classistes,
religiosos i altres ignorants, i a la merda les llistes de istes i osos,
qui tinga la puta poca vergonya de dir que val la pena viure en aquest món de merda,
de persones, sí, de persones i prou; es mereix tragar-se-la calenta.
I encà em sap mal que hi haurà gent que llegirà açò i ho entenga, i s'excloga!
Com si fos la merda que flotés! I eixe és el problema, el puto problema,
que l'evolució ens ha dotat de la capacitat de sentir-nos diferents,
però pareix que ningú és capaç d'entendre que el que hem de ser és útils,
que tots tenen por a morir i volen sentir-se superiors a una altra cosa,
que no és més que l'ambició per ser reconegut i que el record passe a la història,
i ahí està el món, rodant en la merda per por que l'obliden,
com si fóssim alguna puta cosa. Heu vist l'univers? L'heu vist?
La humanitat sencera cap en una gota d'aigua, matem-nos ja,
que n'estic fart de tant d'imbècil i d'ignorants de merda que es creuen tendència,
que pensen que la vida té valor en un món de milions d'anys,
i ara la carn té càncer, comenta la gent mentre fa el cigarret,
i l'aire no, saps? I l'aire no. I avui s'han mort innocents per tot el món,
vint-i-cinc mil de fam, tirem la carn que porta càncer,
la vida porta càncer, ho enteneu? El fet de viure mata, colla de retardats,
podríeu assumir que sou condons trencats que moriran sols a l'hospital
mentre els vostres fills es deixen de parlar per l'herència,
que si el món parés en sec sortiríem disparats de la inèrcia i moriríem tots,
i quedaria la vegetació i el mar, el que és la vida, i de nosaltres cap,
més val, que tornaríem a la guerra per menjar o per costum,
com el país de les llibertats d'envair i matar per constitució,
queda ja prou clar que n'estic fart d'aquest món de merda,
i se m'està acabant la mina i puc odiar una altra cosa, i no és cruel,
sort a tots els que se suïciden.