Bona nit

Un relat de: Mikel Andrés
Les dotze i mitja d'un dissabte més; diumenge ja, tècnicament.
No sé quants dies que no escric, potser d'Itàlia i d'Anne Frank,
una quinzena potser, i s'apropa Nadal, i any nou, com passen...
I què hem fet d'aquesta volta al Sol? Poca cosa, entenc, poca cosa.

Ja fa un any de l'exili voluntari i la tornada com a excusa, validesa de carícies,
dits d'uns ulls que foren tendres i em perforen amb menyspreu. I què?
Què hem fet d'aquelles ganes de besar? Poca cosa, entenc, poca cosa.

He deixat perdre de qui sóc amor de vida per seguir fugint del meu,
en esperança i cames vertiginoses que a penes recordo, fugint per trobar-me,
i d'aquell amor perdut encara en penso, i tinc ben clar, amor, si encara em deixes,
que el silenci no vol dir dolor, sinó alegria i goig del teu goig,
i, si alguna volta callo o esclato, és només que jo no l'he trobat.

Així passen els anys, i ja en fa dos, i quatre, i tornen les urnes,
i tinc por de la ignorància i del poder de la democràcia,
de la dictadura de qui paga les notícies... Què hem fet?
Tinc por de rendir-me sense haver lluitat, i a voltes penso
que hauria de fer més, però jo... Què em fa? Aquí la gent és retardada.

Cansat del cotxe i l'existència, de les altes vistes de València,
m'agrada rebre imatges de qui fa mesos, o setmanes, o anys...
I d'imatges... Què hem fet de la nostàlgia? Què esperem?

Encara veig records que s'esborren, olors que s'escorren,
i perdut d'esgotament, i d'uns ulls que se'm tanquen, simplement vull dir:
aquest és l'últim... Bona nit.

Comentaris

  • Resposta a odi[Ofensiu]
    Mikel Andrés | 15-07-2016

    La poesia es per a llegir-la i rellegir-la, tant a l'hora d'escriure-la com de llegir-la. No hi cap poema que s'entenga d'una passada més enllà de la forma. En tot cas, Bona nit és un poema personal i biogràfic, potser fa falta haver llegit altres poemes per a entendre'l, i si encara així és difícil, ho entenc, no està escrit per a ser entés.

  • sona bé[Ofensiu]
    odi | 15-07-2016 | Valoració: 7

    He de dir que em costa agafar-lo i m'he perdut varis cops en el text i quan semblava que em trobava n he tornat a perdre...però m'ha agradat el ritme i com sonava.

l´Autor

Mikel Andrés

54 Relats

11 Comentaris

17564 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.

Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.

Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org