Cercador
D'uns ulls negres i brillants
Un relat de: Mikel Andrés- Compartir:
M'agradaria tenir clar el mar en què es banya el negre dels teus ulls,
preciosos, per cert; perduts en mirades furtives al no-res,
en què penses? Dis-me, què et preocupa? Et veig tan bella i tan distant,
què esperes? Vol dits salvatges el negre del teu pèl,
vol tempestes de passió la textura dels teus llavis,
o potser penses en els crits que esperes o has rebut?
T'has perdut en l'aventura de què som i de per què?
Miren els teus ulls l'horitzó de l'horitzó de què no veuen,
brillants i foscs com forats negres que m'atrauen,
com m'atrau el negre del teu pèl, el desfet dels teus texans,
s'han desfet ells? T'has desfet tu? Deixa'm arreglar-te,
deixa'm escoltar, i perdona'm, car no escolto massa bé,
mes d'entendre les desgràcies puc donar consells,
de les ganes de besar-te puc donar consells,
car si els teus ulls perduts descansen tendres pensant en llavis,
puc donar-te la tempesta de passió que el teu pèl demana.
preciosos, per cert; perduts en mirades furtives al no-res,
en què penses? Dis-me, què et preocupa? Et veig tan bella i tan distant,
què esperes? Vol dits salvatges el negre del teu pèl,
vol tempestes de passió la textura dels teus llavis,
o potser penses en els crits que esperes o has rebut?
T'has perdut en l'aventura de què som i de per què?
Miren els teus ulls l'horitzó de l'horitzó de què no veuen,
brillants i foscs com forats negres que m'atrauen,
com m'atrau el negre del teu pèl, el desfet dels teus texans,
s'han desfet ells? T'has desfet tu? Deixa'm arreglar-te,
deixa'm escoltar, i perdona'm, car no escolto massa bé,
mes d'entendre les desgràcies puc donar consells,
de les ganes de besar-te puc donar consells,
car si els teus ulls perduts descansen tendres pensant en llavis,
puc donar-te la tempesta de passió que el teu pèl demana.
l´Autor
54 Relats
11 Comentaris
17653 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.
Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org