TENIR O NO TENIR SORT

Se n’anava caminant a la feina pensant només en què aquest seria un altre dia sense haver encertat la combinació guanyadora de la loteria 6/49. La nit anterior, com venia fent cada nit de dimecres des de feia més de quinze anys, s’havia assegut davant del televisor amb el llapis i el paper disposat a escriure els sis números que li havien de canviar la vida. Però un cop més no va poder ser, maleïts números! Es creia un home sense sort.

El recorregut de casa a l’oficina durava poc més d’un quart d’hora. Hi començà a treballar el dia que també començà a jugar a la loteria. Baixava uns quants carrers avall, travessava el parc i ja hi era. Tenia per costum, sempre que entrava al parc durant les mesos de primavera i d’estiu no deixar de mirar al terra, als marges del camí, per si hi trobava un trèvol de quatre fulles entre l’herba. Li recordava la seva infantessa, quan al poble se n’anava amb els amics a buscar-ne pels camps i feien concursos per veure qui en trobava més. Aquella recerca del trèvol el feia sentir com un nen.

Avui, quan quasi sortia del recinte del parc, li ha semblat veure al costat esquerra del camí, entre un grapat de trèvols que sobresortien barrejats amb les altres herbes, un de més gran. S’hi ha apropat, amb certa eufòria continguda, i ha mirat si era un de quatre fulles. I sí, ho era! L’ha agafat i se l’ha posat a la butxaca de la jaqueta, convençut que a partir d’aquell dia la seva sort canviaria i que de ben segur li tocaria la loteria.
Que poc es pensava que a l’oficina l’estava esperant el seu cap per explicar-li la reducció de personal que tenien previst fer i donar-li la carta d’acomiadament.