Cercador
REALITAT O FICCIÓ
Un relat de: Eva CasellesEra el tercer cop que el telefonava. On s’havia posat? Li hauria passat alguna cosa?...Va dubtar entre deixar-li un missatge de whatsapp o bé esperar a què veiés les trucades perdudes. Al final, decidí que fos ell qui li tornés més tard la trucada. Tampoc era res important.
Deixà el mòbil sobre la taula del costat de la butaca, i agafà el llibre que hi havia. El posà a llegir. Endinsar-se dins d’una bona novel•la la relaxava. En aquesta, que ja tenia mig començada, els dos protagonistes fugien junts per començar la seva pròpia història d’amor. Haurien de fer front a múltiples adversitats, però com s’estimaven, segur que se’n sortirien. Les novel•les romàntiques tenen l’avantatja de què sempre acabaven bé, -pensà mentre passava amb avidesa les fulles.
Estava immersa en l’ambient victorià de l’Anglaterra de finals del segle dinou, quan sentí el so del seu mòbil que identificava l’entrada d’un missatge a l’aplicació del whatsapp. Havia passat més d’una hora llegint, i gairebé s’havia oblidat del motiu de la trucada al seu marit.
Era un missatge d’ell, que deia: “ Estimada Maria, fa cinc minuts que ens hem separat i ja et trobo molt a faltar. Avui parlo amb la meva dona i la deixo, t’ho prometo” i anava acompanyada d’una icona que donava un petó.
Li caigué el telèfon de les mans i quan arribà a terra, començà a sonar. El despenjà sense esma i escoltà:
- Hola Maria! M’has trucat, oi? Què volies? Estava en una reunió... – li digué ell, amb el mateix to de veu amb què li deia sempre totes les coses.
Per a ella no va ser fàcil descobrir que el seu marit tenia una amant que es deia com ella, i que havia planejat deixar-la. Fou més fàcil enganyar-lo després, quan li explicà que l’havia telefonat per dir-li que el metge li havia diagnosticat una malaltia molt greu i estava amoïnada. Ara el necessitava més que mai al seu costat. Ell s’ho cregué.
A partir d’aquell dia, la Maria començà a escriure la seva pròpia història de desamor.
Deixà el mòbil sobre la taula del costat de la butaca, i agafà el llibre que hi havia. El posà a llegir. Endinsar-se dins d’una bona novel•la la relaxava. En aquesta, que ja tenia mig començada, els dos protagonistes fugien junts per començar la seva pròpia història d’amor. Haurien de fer front a múltiples adversitats, però com s’estimaven, segur que se’n sortirien. Les novel•les romàntiques tenen l’avantatja de què sempre acabaven bé, -pensà mentre passava amb avidesa les fulles.
Estava immersa en l’ambient victorià de l’Anglaterra de finals del segle dinou, quan sentí el so del seu mòbil que identificava l’entrada d’un missatge a l’aplicació del whatsapp. Havia passat més d’una hora llegint, i gairebé s’havia oblidat del motiu de la trucada al seu marit.
Era un missatge d’ell, que deia: “ Estimada Maria, fa cinc minuts que ens hem separat i ja et trobo molt a faltar. Avui parlo amb la meva dona i la deixo, t’ho prometo” i anava acompanyada d’una icona que donava un petó.
Li caigué el telèfon de les mans i quan arribà a terra, començà a sonar. El despenjà sense esma i escoltà:
- Hola Maria! M’has trucat, oi? Què volies? Estava en una reunió... – li digué ell, amb el mateix to de veu amb què li deia sempre totes les coses.
Per a ella no va ser fàcil descobrir que el seu marit tenia una amant que es deia com ella, i que havia planejat deixar-la. Fou més fàcil enganyar-lo després, quan li explicà que l’havia telefonat per dir-li que el metge li havia diagnosticat una malaltia molt greu i estava amoïnada. Ara el necessitava més que mai al seu costat. Ell s’ho cregué.
A partir d’aquell dia, la Maria començà a escriure la seva pròpia història de desamor.
Comentaris
-
M'agrada el final[Ofensiu]Vicent Terol | 24-11-2015
Segur que, en la realitat, ja s'ha descobert alguna infidelitat amb un missatge de WhatsApp amb destinatari equivocat...
M'agrada eixe final més o menys obert. Relat que es llegeix amb agilitat. -
Gràcies![Ofensiu]Eva Caselles | 17-11-2015
Moltes gràcies Encarna!
...m'animes a seguir en aquesta aventura meravellosa de posar-me a escriure. -
Molt bo[Ofensiu]Encarna Romero | 17-11-2015 | Valoració: 10
M'agradat molt. Una abraçada...
l´Autor
36 Relats
53 Comentaris
28831 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Sóc una lectora de relats que s'ha embarcat en el difícil art d'escriure'ls.Però com que també sóc perseverant, vull pensar que poc a poc me'n sortiré.
Frueixo molt llegint, descobrint i imaginant. I m'agradaria gaudir també, escrivint, creant i inventant.
El que més m'agrada però, és donar la mà.
Últims relats de l'autor
- CARTES I SECRETS
- El seu darrer viatge.
- PERFECTAMENT INFELIÇ
- REFLEXOS QUE MATEN
- UN AUTÈNTIC AMIC
- SENSE PARAULES
- REALITAT O FICCIÓ
- UN ESTEL DE LLUM
- MISSIÓ COMPLERTA
- UNA BUIDA PLACIDESA. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (6)
- EMOCIONS CONTINGUDES. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (5)
- AL FINAL DEL TÚNEL
- ESPERAT DESENLLAÇ
- UN DESTÍ NO DESITJAT. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (4)
- ROBÒTICA INNOCÈNCIA