Cercador
EMOCIONS CONTINGUDES. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (5)
Un relat de: Eva CasellesEra a finals de gener quan el Pere va fer 50 anys. Aquell dia quan es va llevar i es recordà del seu aniversari, no es podia creure que ja complia mig segle de vida. Va ser en arribar a la cuina i comprovar-ho al calendari, sempre tan ben penjat al costat de la nevera, quan es va acabar de convèncer que encetava una nova dècada. Com passa el temps! –digué en veu baixa. I en aquell moment tingué la sensació que s’havia fet gran quasi sense adonar-se’n. Va sentir com una barreja d’alegria i malenconia li recorria l’esquena de dalt a baix, mentre recordava algunes de les coses més especials que fins llavors havia viscut. Li van passar pel cap el seu primer petó d’enamorat, un inoblidable ball de festa major, un viatge de joventut amb els seus millors amics, el naixement dels seus fills, i fins i tot el trist adéu dels seus pares. Per un instant, un garbuix d’emocions li quedaren atrapades al coll.
Ràpidament però, deixà a banda els sentiments que aquests records li provocaren i es disposà a començar amb la seva jornada. No l’havien educat per mostrar-se sensible i a més, amb la feina que tenia no podia perdre el temps pensant en èpoques passades.
Es va passar aquell matí al camp, feinejant amb els arbres i recollint llenya pel foc. Després de dinar, com tenia per costum, s’estirà una estona al llit a agafar forces per fer front a les tasques de la tarda. Estirat al llit, sentí la remor dels seus tres fills i a la seva dona. Li va semblar que conversaven animats sobre algun tema interessant, però no podia sentir-los del tot bé. Amb aquell familiar soroll de fons, i amb el cansament que acumulava el seu cos, finalment s’adormí.
Quan es va despertar, i sortí de l’habitació, va veure què li havien preparat una festa d’aniversari. Globus, menjar, beguda, família i amics omplien la casa.
De sobte, s'adonà que aquell dia acabaria sent un altre record especial per afegir a la seva llista. Es sentí un home afortunat. Incapaç però, de demostrar-ho.
Ràpidament però, deixà a banda els sentiments que aquests records li provocaren i es disposà a començar amb la seva jornada. No l’havien educat per mostrar-se sensible i a més, amb la feina que tenia no podia perdre el temps pensant en èpoques passades.
Es va passar aquell matí al camp, feinejant amb els arbres i recollint llenya pel foc. Després de dinar, com tenia per costum, s’estirà una estona al llit a agafar forces per fer front a les tasques de la tarda. Estirat al llit, sentí la remor dels seus tres fills i a la seva dona. Li va semblar que conversaven animats sobre algun tema interessant, però no podia sentir-los del tot bé. Amb aquell familiar soroll de fons, i amb el cansament que acumulava el seu cos, finalment s’adormí.
Quan es va despertar, i sortí de l’habitació, va veure què li havien preparat una festa d’aniversari. Globus, menjar, beguda, família i amics omplien la casa.
De sobte, s'adonà que aquell dia acabaria sent un altre record especial per afegir a la seva llista. Es sentí un home afortunat. Incapaç però, de demostrar-ho.
Comentaris
-
Tendre[Ofensiu]Naiade | 23-03-2015 | Valoració: 10
Un relat tendre que marca un moment en que l'home és conscient dels seus records i sospesa el seu passat afrontant-lo amb maduresa
Una abraçada -
molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 20-03-2015 | Valoració: 10
Emotiu i tendre
l´Autor
36 Relats
53 Comentaris
28835 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Sóc una lectora de relats que s'ha embarcat en el difícil art d'escriure'ls.Però com que també sóc perseverant, vull pensar que poc a poc me'n sortiré.
Frueixo molt llegint, descobrint i imaginant. I m'agradaria gaudir també, escrivint, creant i inventant.
El que més m'agrada però, és donar la mà.
Últims relats de l'autor
- CARTES I SECRETS
- El seu darrer viatge.
- PERFECTAMENT INFELIÇ
- REFLEXOS QUE MATEN
- UN AUTÈNTIC AMIC
- SENSE PARAULES
- REALITAT O FICCIÓ
- UN ESTEL DE LLUM
- MISSIÓ COMPLERTA
- UNA BUIDA PLACIDESA. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (6)
- EMOCIONS CONTINGUDES. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (5)
- AL FINAL DEL TÚNEL
- ESPERAT DESENLLAÇ
- UN DESTÍ NO DESITJAT. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (4)
- ROBÒTICA INNOCÈNCIA