Teixit de passes i batecs

dues endavant tres aurícules
ventricle, ventricle, una enrere.

Arriba esbufegant segons
- Per què no m'heu esperat?
- Fa deu paraules que som aquí.
Els mira i trena la conversa de ditades;
tot oblidat, sense rancúnia!

tres endavant quatre aurícules
ventricle, enrere, ventricle .

- I tu dius que esborres la poesia?
Tothom abaixa l'olfacte i dissimula.
Com ha gosat demanar-li això?
Significada respon que només vol
barbotejar i que les hores s'escolin
el més vital ment possible.

dues endavant tres aurícules
ventricle, enrere, ventricle .

- Una mica menys i vinc?
- Si, gràcies - Ara, tots ben reflectits
senten millor el que els volia somiar
- Veieu no era tant implicat, oi?
un cop ho has oblidat ja saps caminar.
Per això he arribat abans.

tres endavant quatre aurícules
ventricle, ventricle, final.

A fora, es remou la ciència dins del seu jaç
tres per quatre seguirà fent sagnar?
Potser no posant intenció s'esvaeixen
(es diu a bots i barrals)
- Ens veiem el passat dissabte?
- D'acord! però serà en un altre lloc.