Tardor personal

Un relat de: rautortor
Tardor personal

En obrir el mirall
he retrobat la tardor
dibuixada a les boires del rostre.
Precisament avui
que tornava la del meu jardí.

Caldrà canviar rutines,
habituds i rituals de l’estiu
tot i que encara es fa el romancer.

Es l’hora del capteniment,
del sojorn i la contemplació
dels enigmes de l’autumne.
És temps de sortir al bosc
a la cerca de la bellesa madura
i dels misteris de la forest.

Per això m’escau de caminar per la fageda
que he anat plantant amb somnis i records,
i escoltar com el vent escampa l’or de les fulles
en un dolç balanceig.
I, després, asseure’m sota l’ombra d’un faig
per gaudir dels matisos d’una nova estació
i meditar sobre l’esplendor i la caducitat.
Serà llavors que, entre els silencis
i la remor de la brisa d’octubre,
em revindrà la melangiosa tonada
de les fulles mortes...
Ho sé. Sempre em passa.

Comentaris

  • els colors[Ofensiu]
    Atlantis | 12-10-2019

    A mi la tardor m'agrada. Els seus colors, que a la ciutat no són tan vistosos, pinten els paisatge d'or vell. Com la tardor que vivim nosaltres. Bona reflexió i bon poema.

  • Autumne[Ofensiu]
    Nil | 12-10-2019 | Valoració: 10

    Com més gran em faig més conscient sóc que en arribar la tardor més m'assemblo als cicles que fan els arbres. Amb l'autumne el rostre és contrau com les fulles quan s'assequen, el llustre desapareix i perd la vigor de l'estiu i de la primavera. La somnolència dona preeminència a les arrels: saba d'emocions... El teu bell poema és un cant col.lectiu, sens dubte...Nil.

  • Autumne[Ofensiu]
    Nil | 12-10-2019 | Valoració: 10

    Com més gran em faig més conscient sóc que en arribar la tardor més m'assemblo als cicles que fan els arbres. Amb l'autumne el rostre és contrau com les fulles quan s'assequen, el llustre desapareix i perd la vigor de l'estiu i de la primavera. La somnolència dona preeminència a les arrels: saba d'emocions... El teu bell poema és un cant col.lectiu, sens dubte...Nil.

  • Autumne[Ofensiu]
    Nil | 12-10-2019 | Valoració: 10

    Com més gran em faig més conscient sóc que en arribar la tardor més m'assemblo als cicles que fan els arbres. Amb l'autumne el rostre és contrau com les fulles quan s'assequen, el llustre desapareix i perd la vigor de l'estiu i de la primavera. La somnolència dona preeminència a les arrels: saba d'emocions... El teu bell poema és un cant col.lectiu, sens dubte...Nil.

  • Autumne[Ofensiu]
    Nil | 12-10-2019 | Valoració: 10

    Com més gran em faig més conscient sóc que en arribar la tardor més m'assemblo als cicles que fan els arbres. Amb l'autumne el rostre és contrau com les fulles quan s'assequen, el llustre desapareix i perd la vigor de l'estiu i de la primavera. La somnolència dona preeminència a les arrels: saba d'emocions... El teu bell poema és un cant col.lectiu, sens dubte...Nil.

  • Autumne[Ofensiu]
    Nil | 12-10-2019

    Com més gran em faig més conscient sóc que en arribar la tardor més m'assemblo als cicles que fan els arbres. Amb l'autumne el rostre és contrau com les fulles quan s'assequen, el llustre desapareix i perd la vigor de l'estiu i de la primavera. La somnolència dona preeminència a les arrels: saba d'emocions... El teu bell poema és un cant col.lectiu, sens dubte...Nil.

  • Canviar rutines.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-10-2019 | Valoració: 10

    Realment sí que canvies de rutina, perquè al llegir-ho, aquest poema, em fa tindre bellesa de sentiments expostos dels teus que realcen tot el poema. És realment un poema preciós dins del teu cor personal...
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • Canviar rutines.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-10-2019 | Valoració: 10

    Realment sí que canvies de rutina, perquè al llegir-ho, aquest poema, em fa tindre bellesa de sentiments expostos dels teus que realcen tot el poema. És realment un poema preciós dins del teu cor personal...
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • Les feuilles mortes[Ofensiu]
    rautortor | 08-10-2019

    



Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

143 Relats

490 Comentaris

83543 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.