Cercador
Tardor personal
Un relat de: rautortorEn obrir el mirall
he retrobat la tardor
dibuixada a les boires del rostre.
Precisament avui
que tornava la del meu jardí.
Caldrà canviar rutines,
habituds i rituals de l’estiu
tot i que encara es fa el romancer.
Es l’hora del capteniment,
del sojorn i la contemplació
dels enigmes de l’autumne.
És temps de sortir al bosc
a la cerca de la bellesa madura
i dels misteris de la forest.
Per això m’escau de caminar per la fageda
que he anat plantant amb somnis i records,
i escoltar com el vent escampa l’or de les fulles
en un dolç balanceig.
I, després, asseure’m sota l’ombra d’un faig
per gaudir dels matisos d’una nova estació
i meditar sobre l’esplendor i la caducitat.
Serà llavors que, entre els silencis
i la remor de la brisa d’octubre,
em revindrà la melangiosa tonada
de les fulles mortes...
Ho sé. Sempre em passa.
Comentaris
-
els colors[Ofensiu]Atlantis | 12-10-2019
A mi la tardor m'agrada. Els seus colors, que a la ciutat no són tan vistosos, pinten els paisatge d'or vell. Com la tardor que vivim nosaltres. Bona reflexió i bon poema.
-
Autumne[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 12-10-2019 | Valoració: 10
Com més gran em faig més conscient sóc que en arribar la tardor més m'assemblo als cicles que fan els arbres. Amb l'autumne el rostre és contrau com les fulles quan s'assequen, el llustre desapareix i perd la vigor de l'estiu i de la primavera. La somnolència dona preeminència a les arrels: saba d'emocions... El teu bell poema és un cant col.lectiu, sens dubte...Nil.
-
Autumne[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 12-10-2019 | Valoració: 10
Com més gran em faig més conscient sóc que en arribar la tardor més m'assemblo als cicles que fan els arbres. Amb l'autumne el rostre és contrau com les fulles quan s'assequen, el llustre desapareix i perd la vigor de l'estiu i de la primavera. La somnolència dona preeminència a les arrels: saba d'emocions... El teu bell poema és un cant col.lectiu, sens dubte...Nil.
-
Autumne[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 12-10-2019 | Valoració: 10
Com més gran em faig més conscient sóc que en arribar la tardor més m'assemblo als cicles que fan els arbres. Amb l'autumne el rostre és contrau com les fulles quan s'assequen, el llustre desapareix i perd la vigor de l'estiu i de la primavera. La somnolència dona preeminència a les arrels: saba d'emocions... El teu bell poema és un cant col.lectiu, sens dubte...Nil.
-
Autumne[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 12-10-2019 | Valoració: 10
Com més gran em faig més conscient sóc que en arribar la tardor més m'assemblo als cicles que fan els arbres. Amb l'autumne el rostre és contrau com les fulles quan s'assequen, el llustre desapareix i perd la vigor de l'estiu i de la primavera. La somnolència dona preeminència a les arrels: saba d'emocions... El teu bell poema és un cant col.lectiu, sens dubte...Nil.
-
Autumne[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 12-10-2019
Com més gran em faig més conscient sóc que en arribar la tardor més m'assemblo als cicles que fan els arbres. Amb l'autumne el rostre és contrau com les fulles quan s'assequen, el llustre desapareix i perd la vigor de l'estiu i de la primavera. La somnolència dona preeminència a les arrels: saba d'emocions... El teu bell poema és un cant col.lectiu, sens dubte...Nil.
-
Canviar rutines.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 11-10-2019 | Valoració: 10
Realment sí que canvies de rutina, perquè al llegir-ho, aquest poema, em fa tindre bellesa de sentiments expostos dels teus que realcen tot el poema. És realment un poema preciós dins del teu cor personal...
Una salutació...
Perla de vellut -
Canviar rutines.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 11-10-2019 | Valoració: 10
Realment sí que canvies de rutina, perquè al llegir-ho, aquest poema, em fa tindre bellesa de sentiments expostos dels teus que realcen tot el poema. És realment un poema preciós dins del teu cor personal...
Una salutació...
Perla de vellut -
Les feuilles mortes[Ofensiu]rautortor | 08-10-2019
Valoració mitja: 10
l´Autor
223 Relats
757 Comentaris
140459 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma