Tants records...

Hem somiat tan els dos junts,
que la realitat ja forma part
d'una altra vida.
Hem relatat tants moments,
que ara ni els millors instants,
ens fan sentir plaer.

Però avui hem tornat a aquella casa,
els vidres segueixen entelats,
l'armari a mig caure
i les parets amb humitats.

Però és aquella casa,
la nostre.
La que va fer d'aquest poema,
un record possible.

Hem caminat per tants camins,
hem vorejat tantes coses,
hem fet d'ombra de les hores.
Tants records...

Hem abraçat al nostre amor,
hem estimat cada racó de cada nit,
hem besat cada rumor
i ens hem adormit sobre l'ahir.