Sum lacrimosa

Sum lacrimosa

Fa tres hores que sóc assegut davant "La femme qui pleure" de Picasso. El personal del museu comença a mirar-me malament. Se me'n fot. Avui més que mai em veig reflectit al quadre. Si és cert que l'obra de l'artista s'alimenta de la mirada, aviat la tela desbordarà el marc perquè em sento unit - pupil·la contra pupil·la - al traç vibrant del malagueny.

Ja fa dies que només menjo trucades perdudes. La teva absència em pesa com una llosa; tant sols sóc capaç de repetir les mateixes rutines de sempre, amb la salvatge quotidianitat d'un cotxe bomba a Bagdad.

Si l'infern no és un lloc, sinó un estat, aviat obtindré l'estatut de refugiat.