Cercador
Matemàtica bàsica
Un relat de: Joan Lorenzo Quintana- Compartir:
En el principi fou el zero
que ho és tot i res alhora.
Desprès l'u.
I un dia
a mig camí
te'n adones que la primera lliçó
es aprendre a conviure amb l'u
conèixer-lo a fons
dormir-hi
barallar-s'hi
i
després d'una llarga conversa en solitud
entendre'l
i potser fins i tot
acceptar-lo.
Més tard
-a voltes-
arriba el dos
que s'alimenta en la suma i pren força
comunió de dos uns
que creix i fa créixer.
Després venen les fraccions
equacions
problemes.
Solucions.
Fins que arriba
enlluernador
el vuit
tant ple d'infinit
que t'atrapa per sempre.
I recomences.
© Joan Lorenzo Quintana - Figueres, 9 de Novembre del 8.
Comentaris
-
L'enhorabona[Ofensiu]Mercè Bellfort | 03-08-2009 | Valoració: 10
per aquest poema gens problemàtic, ans el contrari. N'has fet filosofia i poesia del números. Molt ben trobat! Et felicito també per haver quedat finalista del III Premi de Poesia de la llibreria "El racó dels contes" de l'Escala. La Laura petita i jo mateixa hem sabut avui també que hem quedat finalistes.
Encantada de visitar el teu racó (de poesia, haha!)
Salutacions
Mercè -
Original poema[Ofensiu]F. Arnau | 02-04-2009
M'agrada la teua forma de trasmetre pensaments, idees, sentiments, etc., amb la força simbòlica dels números.
He recordat (per analogia) el poema de les vocals de Rimbaud, encara que no té res a veure amb l'estil (el teu és molt més realista), però sí que comparteix una certa semblança en la forma.
Una forta abraçada!
FRANCESC
I benvingut a aquest procel·lós món de RC -
Matemàtiques com a llei de vida.[Ofensiu]Lechatnoir.. | 23-03-2009 | Valoració: 9
Com ja he dit.... Jo també sóc de números...
