Diumenge a la tarda

Bossa de plàstic
improvisat capell contra la pluja
que cau
incessant i menuda
aliena a tot.

Camisa a quadres
blau-negre-blanc
simfonia en sol major contra la solitud.

Massa tard descobreixes
que la Muga no és
el delta de l'Okavango
on neixen i moren totes les il.lusions.

Però ets aquí, serenament conscient,
allunyant la nostàlgia amb cada pedalada.
Orgullòs, desafiant en cada gest.

Solemne,
amb aquell posat
que nomès adopta qui se sap segur.

No tement perdre res,
perquè res no tens.

Llevat del somni.