Successos intraquils: instints sexuals

Un relat de: sacaix

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Són les 11 del matí a la primera parada de l'estació de metro. El tren està esperant per baixar i començar el trajecte que el portarà a travessar tota la ciutat fins a l'altre punta, a on tornarà a fer el recorregut a la inversa. A l'andana hi ha molt poca gent. Finalment arriba, la gent obra les portes i entra.
Dins de l'últim vagó hi ha una parella que xerra; un noi d'uns 19 anys ros, ulls foscos i bastant alt. La seva companya és bastant prima amb el cabell més aviat llarg, també té els ulls foscos i el cabell de color negre, ben fosc. Els dos van vestits amb una samarreta vermella, la del noi de màniga curta i la de la noia llarga. Sembla que només siguin amics, però la noia escolta molt atentament el que diu el seu company; el qual està molt enamorat; ella ho sap. També n'està molt d'ell.
Als seients de l'altre costat hi ha un noi, aquest d'uns 21 anys d'edat, té el cabell marró bastant clar, amb una retirada al pel roig, és més aviat alt i poc musculat, té els ulls de color verd clar. Du una motxilla que està ben plena de coses, pesa bastant, la deixa al seient de davant, seu i es relaxa.
Darrera seu hi ha un home que es recolza a la barra, no vol seure perquè la seva estació és propera; du un maletí, el deixa als seus peus per no haver-lo de carregar. Als seients del final del vagó hi ha un dona gran que seu a poc a poc però amb presses abans el metro no arranqui; du un bastó que li permet més mobilitat.
A prop seu, hi seu una noia que treu una novel·la per llegir durant el trajecte. És morena amb els ulls clar, no gaire alta i dur els cabells llargs i arrissats; té uns 23 anys. Un home entra just abans no es tanquin les portes del metro i s'asseu davant d'aquesta noia, se'l veu bastant atrafegat, va amb presses perquè arriba tard a la feina, tanmateix treu el seu diari i es posa a llegir-lo tranquil·lament.
A l'altre punta del vagó s'hi asseu un indigent amb cara de pomes agres i molt enfadat. Prop seu, al costat d'una porta, hi ha dues noies amb les seves respectives carpetes de la universitat comentant quelcom sobre una classe d'arquitectura. Una és més aviat alta i rossa, amb ulls foscos, l'altre és castanya i d'estatura mitja amb els ulls verd clars, d'una mirada molt penetrant.
El metro es posa en marxa; de seguida arriben a la següent parada. A aquesta gairebé no hi puja ningú, només un estudiant i un home. Aquest va vestit tot de color negre, amb pantalons texans i una samarreta de màniga llarga per fora del pantaló. Té la pell fosca, els cabells completament negres i les faccions de la cara molt marcades; a més a més du unes ulleres de sol que li donen un aire misteriós i tètric. Aquest es col·loca dret, davant del noi de la motxilla, des d'on pot observar amb atenció els seus moviments i també de bona part del vagó; podent sentir tot el que diuen la gent que té a prop. L'indigent veu l'home vestit de negre i s'espanta, com si el conegués; empès pel pànic s'aixeca ràpidament del seient i es col·loca al costat de la porta. Tan bon punt el metro arriba a la següent estació baixa ràpidament; apartant a cops la gent que vol pujar.
El metro segueix el seu curs. Ara el noi es comença a intranquil·litzar, creu que l'home de les ulleres el mira darrera els vidres foscos; intenta col·locar-se en una altre postura més natural però la seva mirada no sap cap a on enfocar. La parella segueix xerrant, la noia sembla bastant impacient esperant el primer petó, però el noi està molt tens i sembla que només vulgui xerrar, de tan en tan les paraules se li entrebanquen.
L'home vestit de negre ha observat bé la gent que hi ha al vagó amb aires prepotents i es disposa a baixar a la següent parada. El noi ho veu i es tranquil·litza una mica. En veure que el metro és apunt de parar es mira l'home de negre de dalt a baix. Aquest obra la porta i s'aparta les ulleres de la cara amb la mà esquerra i mira fixament al noi, aquest s'intimida per la seva mirada i aparta la vista cap a l'andana. L'home es torna a posar les ulleres i surt; quan ja és d'esquena alça la mà dreta, el noi es pensa que l'ha saludat. Ha donat un senyal. Ara apareixen tot un seguit de gent que també van vestits de color negre però aquests no porten ulleres fosques. El metro s'està molta estona quiet; esperant. Tots ells entren i es reparteixen pel vagó com si no es coneguessin. L'home de les ulleres marxa pujant les escales mecàniques la seva feina s'ha acabat. El noi es fixa amb tota la gent que acaba d'entrar, però no li dona importància.
Al vagó encara hi ha seients lliures. La parella continua xerrant, la noia cada vegada està més impacient i el noi més tens, a hores d'ara ja no li surten les paraules, calla mentre la noia el mira fixament. Ara als seients que hi ha al costat del noi ja només en queda un de lliure, les altres dues persones seuen tranquil·les, una llegint. Les dues noies que duien la carpeta de la seva respectiva universitat continuen xerrant, la del cabell castany se la veu molt entusiasmada i molt interessada pel que digui la seva companya.
A l'estació següent, per la porta que hi ha darrera el noi, hi entra l'home de les ulleres fosques, ell no se n'adona. Amb un moviment brusc l'home l'agafa pel cap i l'alça amb una força descomunal, l'enretira del seu seient amb cara de ràbia i el llença contra terra. Les dues persones que hi havia al seu costat s'exalten i s'alcen cridant expressant pànic. La resta de gent del vagó també s'exalta i s'aixequen per veure què succeeix. El noi, estès a terra i adolorit, queda pres pel pànic i no sap com reaccionar. Manté la boca oberta, la seva cara expressa terror i espant. La parella també queda absorbida pel pànic, la noia es llença sobre el seu company agafant-lo ben fort, però el noi està molt més espantat que no pas ella.
En aquell precís moment els altres homes vestits de negre emprenen l'acció. Es dirigeixen a buscar la seva víctima. El tren arriba a l'estació següent, el terror creix més en veure que més homes vestits de negre entren dins.
El metro segueix en funcionament. Cinc homes agafen la parella, en un principi els separen un de l'altre. Dos homes agafen els braços del noi i un altre els braços de la noia, mentre dos homes agafen el cap de cadascú. Encara romanen mig asseguts als seient. Els homes els subjecten d'una manera molt brusca. Acte seguit els que tenien pres els seus caps, completament sincronitzats, els obliguen a fer-se un petó mantenint-los en aquella postura.
L'home de les ulleres torna a agafar el noi que encara estava a terra i l'alça altre vegada, però aquest cop per les espatlles. L'encasta contra una porta del vagó amb cara d'enfadat, com si li hagués de dir quelcom. Tanmateix no ho fa, el deixa caure mentre un altre home negre li dona una patada a les costelles.
Mentrestant uns altres homes agafen les dues noies que xerraven; esmaperdudes pels successos, intenten fugir, però tenen poc espai i el metro està en marxa. Dos homes les agafen per la cintura, mentre que uns altres tres per les extremitats.
El metro s'atura a la següent estació, la gent de l'andana que observa els fets es queda perplexa i no gosa pujar. Una noia que volia entrar situada a primera fila es fa enrera en veure el que passa. És morena amb els cabells llargs i ulls més aviat foscos. Observa horroritzada que el noi que estan apallissant és amic seu i es queda immòbil sense saber què fer; li cau la motxilla a terra. A l'andana i ha un altre home de negre que ho veu. Com si li pogués llegir el pensament percep la situació; d'un cop de colze empeny a la noia dins el vagó abans no es tanquin les portes. Ell també hi entra i mentre es tanquen les portes l'agafa, l'alça i acte seguit la llença sobre el noi. L'home que el pegava ho deixa de fer. I entre cinc els agafen als dos tal com havien agafat a la parella.
En aquell precís moment, la parella continua sent presa pels homes negres que ara els obliguen a tocar-se mútuament agafant-los els braços. La noia li passa una mà per la cintura i l'altre pel sexe, mentre que el noi la té agafada amb una mà per un pit i l'altre als malucs. Els homes de negre, degut a la seva ubicació fan que els seus moviment siguin molt bruscs; els agafen les extremitats massa fort. La parella continua fent-se petons, ara refreguen les seves llegües una a l'altre. El noi li treu la samarreta a la noia, sota en du una altre, és de tirants i de color beige. Li petoneja els pits mentre li passa una mà per sota la samarreta. La noia li descorda els pantalons i li passa la mà per dins.
Una altre noia, de cabells llargs i clars i ulls foscos vestida amb faldilles curtes i roba molt lleugera, també és agafada pels homes vestits de negre. La obliguen a baixar-se les calces per sota l'escassa faldilla, li prenen la mà i li passen per la vagina. Ella espantada es comença a masturbar. Eixarranca les cames i seu a terra; comença a passar-se una mà pels pits mentre amb l'altre comença a penetrar-se amb cara de plaer.
Aquelles altres dues noies que hi havia a l'altre banda del vagó ara també son presa dels homes de negre que les obliguen a petonejar-se mentre refreguen els seus cossos un a l'altre. Els obliguen a tenir les mans tocant-se mútuament. La noia morena descorda els pantalons de la seva companya i els hi abaixa, aquesta mentre els hi treu refrega les mans per tot el cos de l'amiga.
El metro no es detura a cap més parada. L'últim vagó esdevé un escàndol sexual; ningú se'n salva. Passa sense saber si als altres vagons succeeix el mateix. La gent s'oblida de la noció del temps, s'oblida que és al metro, no pensen a deturar-se.
Uns altres homes agafen l'home que estava llegint un diari i la noia que hi seia davant. També els obliguen a tocar-se i refregar-se un amb l'altre. La noia li treu la camisa i l'home les faldilles. Tocant-se i besant-se sense parar per tot arreu.
Els homes que apallissaven el noi que té la seva amiga a sobre els agafen i els obliguen a petonejar-se. Comencen a refregar els seus cossos. La noia que no havia tingut temps de dir res
al seu amic ja li està passant les mans per tot el cos traient-li la samarreta. El noi fa el mateix mentre li passa les mans pel pubis. Ara ja li treu els sostenidors i comença a besar-li els pits nus. La noia és absorbida pel plaer i es treu ella mateixa els pantalons, després els del noi. No paren de refregar-se les mans per tots els seus cossos gairebé nus. Es treuen la roba interior mútuament gairebé al mateix temps sense deixar de besar-se. El noi té el penis erecte i la noia l'observa amb cara de desig. Ella es recolza a la barra metàl·lica horitzontal que hi ha darrera uns seients mentre el noi se li posa a sobre duent a terme l'acte sexual.
La jove parella que estava prop seu estava apunt de fer el mateix, la noia li treu finalment la roba interior i el seu company a disposant-se a fer l'amor d'una manera molt apassionada. El noi rau assegut mentre la noia dur a terme uns moviments molt sensuals sobre seu passant-li les mans per darrera el cap. Mentre el noi li va llepant els pits i tocant-li la resta del cos.
Les dues noies ja nues continuaven refregant-se una a l'altre fins que decideixen instintivament col·locar-se a terra en una posició més còmode. Comencen a besar-se mútuament per tot el cos, deixant veure les seves llengües com es refreguen entre elles.
Arriba un moment en què tota la gent del vagó està duent a terme actes sexuals, no deixen de sentir-se crits de plaer per tot arreu, els uns més forts que els altres. Tothom segueix els seus instints més reprimits, la gent acaba essent esclava del plaer enmig de crits i gemecs.
El succés no es deté, continua. No queda ningú dins el vagó vestit. Ningú s'esperava que succeís quelcom d'aquestes característiques, però finalment tothom es veu empès pels seus instints i no oposen resistència als seus desigs més íntims.
El metro arriba a l'última parada, tothom es vesteix, ningú diu res. La gent baixa. Tothom qui havia participat al succés fa com si res hagués passat. Només parlen aquells que es coneixen. La rutina segueix, a tots els espera un dia per endavant.

Comentaris

  • Sexe al metro, involuntari?[Ofensiu]
    Biel Martí | 19-01-2006

    Degut a l'aparició del segon llibre de relats, he rellegit al primer, i, t'haig de dir, que se m'havia passat per alt aquest relat, encara no sé com. Retrobar-lo a estat un plaer, per què el relat és sorprenen, crea falses espectatives tota l'estona i és molt original, al meu parer. El procés està molt ben trobat: primer la descripció mundana, després la por als homes de negre, un dels quals es mostra agressiu sense saber perquè, i després obligar a la gent a despullar-se, masturbar-se o tocar-se, fins que aconsegueixen el fet: un viatge monòton en metro els permet fruir del plaer del sexe, de forma insesperada, amb desconeguts, quasi brutalment.

    Està ben escrit i la forma d'entrelligar els personatges molt ben portada. Potser és una crítica a la monotonia diària, que se't va ocorrer mentre miraves algú que et resultava atractiu/va al metro...

    Biel.

  • M'encanta!!![Ofensiu]
    Josep92 | 18-06-2004 | Valoració: 8

    Una història realment original. Crec que a molta gent de relatsencatala no se li hagués acut de fer, d'una cosa tan normal i rutinària com és el metro, una història tan xula. T'animo a que segueixis escrivint, perquè tens molta fusta, noi, molta.

    Josep92,

  • Renoi, quina orgia![Ofensiu]
    Ilargi betea | 17-06-2004

    Home, per sort aquests no acaben exactament com els d'El Perfum...si no recordo malament aquells acaben cruspint-se en Grenouille,no? (me'l vaig llegir fa anys, po em sembla que era aixi... si em confonc m'ho dieu,eh!). Però bé, Sergi, tens raó, la situació pot ser una mica semblant, deslliurant els instints reprimits que son encara tabú.
    Sacaix, jo també he pensat en els homes de negre quan dius que tothom al vagó està despullat. ells també o ja no hi són?
    Bé, la idea és bona i és molt original.
    Segueix sorprenent-nos amb relats tan innovadors!

  • Sergi | 11-02-2004

    Carai, em recorda al final d'El Perfum, quan s'organitza una orgia massiva a l'execució de Grenouille.

    Però han quedat peces soltes, no? Els homes de negre no tornen a aparèixer, és que potser desapareixen de cop? O és que també participen a la festa?

    Amb el que estic més d'acord és que, en qualsevol moment del dia, al Metro de Barcelona, hi ha prou energia sexual reprimida com per encendre totes les llums de Nadal de Barcelona.

    M'ha enganxat, el relat :)

  • Ubica'ns[Ofensiu]
    MikiL | 02-02-2004 | Valoració: 7

    Només per fer-me una idea més precisa del relat, podries detallar exactament la línea de metro, l'hora i les parades? :-)
    No de debó, m'ha agradat el gir insòlit que li dones a una situació tan extremadament quotidiana.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: