prendre el son

Una sala petita que s'il·lumina amb poca llum, només la que entra per la modesta finestra. Plena de mals endreços, plena de kippel; piles de papers, capsetes, material d'escriptura i dibuix... Hi ha una taula sota la finestra que ocupa tota l'amplada de l'habitació. Al costat de la porta hi ha una cadira vella de fusta; i tocant a la paret hi ha un matalàs, alçat per unes fustes, una estructura improvisada. Sobre seu, hi ha un noi estirat que pren el son. De fons se sent la música que prové de la sala principal del pis; també els crits d'alegria i de festa que amenitza la vetllada.

- Quina nit; ja no hi sóc sencer. Quan temps feia que no muntàvem una festa com les d'abans? Jo, ja n'he tingut prou. Trigaré gaire a adormir-me? Amb aquest soroll no ho sé pas. Se'm remou l'estómac. Estic cansat, tinc son.

S'obra la porta amb timidesa, s'entreveu una silueta d'algú que entra lentament. Tanca la porta i seu procurant no fer gens de soroll. Agafa un paquet de tabac que hi ha amagat entre els trastos sobre la taula; en treu un encenedor i una cigarreta, se la posa a la boca i se l'encén. Mentrestant es mou sobre el matalàs, intentant enfocar la mirada a la persona que ha entrat, finalment reconeix la seva figura, és l'Albert.

- Ei Lluc, no sabia que te n'haguessis anat a estirar-te, no m'hi he fixat. I ara vols dormir? En Roger va borratxíssim, l'has de veure. Feia estona que et buscava per la casa. Tiu, volia anar a donar un vol amb tu, però ja veig que serà difícil. Buenu, de fet no volia sortir a passejar, volia parlar amb tu, ja m'entens. T'has fixat com està avui la Irene? Està estupenda tiu. Ja saps què en penso d'ella, sempre n'he estat molt d'ella, però no m'he plantejat massa res en serio. Ella i jo ens coneixem de fa molt temps saps, sempre hem estat molt amics. Però ostres tu, que difícil que és parlar d'això. No sé, fa molt temps que se'm remou el cap, tinc una remor dins que no vol marxar. No sé si vull que marxi o no, m'agrada. Vull dir la Irene, m'he encapritxat d'ella, ja fa temps. Però no volia dir-ho a ningú, no m'agrada quan les coses comencen a córrer d'orella a orella; al final només s'aconsegueix intimidar a les persones en qüestió. No m'agrada que ho sàpiga gaire gent, és carregós. Però mira, tenia moltes ganes d'explicar-ho a algú. A més, aquesta nit, la Irene no m'està fent cas; i no serà perquè no ho intento, està rara. Potser és que s'ha adonat que li agrado i això la incomoda i vol allunyar-se de mi per timidesa. O és que suda de mi directament; això no m'agrada. No sé si he fet res dolent, no sé si és que hauré dit algu dolent.
Tiu, sembla que no em vulguis escoltar. Em preocupa de veres això. Potser lo millor és anar a parlar amb ella; però ara no és gaire bon moment, anem tots una mica tocats. A més, sembla que la Irene faci més cas a en Sergi que a mi. Espero que no hi vulgui res. No sé. Me'n torno cap allà, si vols vine tiu. Provaré que em faci una mica de cas, a veure què passa.

L'Albert marxa cap a la sala, al obrir la porta se sent tota la música, i amb aquesta els crits de la mar que busca a l'Albert. Ell contesta dient: sóc aquí, ara vinc. Quan es tanca la porta el soroll s'apaivaga.
Poc després, la porta es torna a obrir deixant entrar a en Roger que crida el nom d'en Lluc. Amb dificultats tanca la porta i troba la cadira per seure-hi.
Ei Lluc, va vinga! Aixeca't tiu, va va, què fas? He vist que l'Albert sortia. Què passa? Tens un piti?
Just després de preguntar-ho s'adona que hi ha un paquet a la taula amb un encenedor a sobre. Agafa una cigarreta i se l'encén sense encertar massa la flama. El paquet li cau a terra sense que se n'adoni; l'encenedor se'l guarda a la butxaca.

- Oooo, quina farra! M'estic cansant molt, buf. Quin silenci que hi ha aquí tiu. Sa... ja pots dormir amb aquests ambient aquí fora? No sé si hauria de beure més birra, estic amb l'estómac ple, no m'hi cap res més, uf, explotaré en qualsevol moment, vigila! No vull esquitxar! Ha ha ha. Avui la Irene està rara no? Buenu, la que està rara de veritat és la mar, paio, ho has de veure, li agafen rampells i em comença a rallar amb coses rares, jo l'esquivo com puc.
L'Albert és el d'abans! Torna a fer el boig, però només alguna estona, es cansa de seguida i s'assenta al wàter. No, al wàter no, al sofà. Ha ha ha. Tiu, jo vull més birra, vaig a buscar-ne. Buenu, primer hauria d'anar a pijar! Ha ha ha. Apa!

Marxa de seguida, espitós, amb prou feines troba el pom. Al sortir es deixa la porta entreoberta deixant entrar més el soroll. Se sent una discussió, algú vol posar un disc d'en Bruce Springsteen, però hi ha algú altre que no té gens de ganes d'escoltar-lo.
Al cap d'una estona la Irene passa prop de la sala al tornar del lavabo; s'adona que hi ha la porta mal tancada i entra dins. Es vol assegurar que l'Albert està bé. Tanca la porta. Un cop dins seu a la cadira, veu que hi ha un paquet de tabac al terra i el cull. Pren una cigarreta i es regira les butxaques buscant un encenedor. Un cop trobat se l'encén i deixa el paquet a la petita tauleta que hi ha al costat del matalàs.

- Ja veig que estàs bé Lluc. He vist que la porta estava mal tancada i he recordat que estaves aquí. A aquesta sala si que hi ha calma i pau. Ara en Sergi li ha picat per anar a la cuina a preparar-se un entrepà de no sé què. Quan beu fa tanta gràcia, és molt divertit. M'ho passo molt bé amb ell, és un gram amic, sé que amb ell hi puc confiar de veritat. T'has fixat amb l'Albert? No està molt raru avui? Ui no ho sé. El conec des que érem molt petits i mai l'havia vist així, està molt distant. A vegades em mira d'una manera estranya, com si em volgués dir alguna cosa, però no em dirigeix la paraula. A tu potser t'ha explicat algu, de fet m'agradaria treure l'entrellat de tot això. Potser està deprimit per alguna cosa, a mi m'agradaria que m'ho expliqués, hi ha confiança. Pel que sé, tot li va bé; no veig cap motiu pel qual estigui així.

La Irene calla per fumar-se la cigarreta amb tranquil·litat. Des de la sala se sent que a fora al passadís l'Albert i en Roger estant fent xivarri. Comenten el seu súper còctel que s'han inventat.

- Mira i ara l'Albert està tan panxo fent el tonto. No l'entenc. Em sembla que aniré a veure què fa. I a veure una mica de cervesa, que em sembla que em convé.

La Irene marxa cuidadosament de la sala intentant no fer gaire soroll. En Lluc es remou sobre el llit, intentant buscar una posició més còmode per relaxar-se. Al cap d'una estona el soroll de la sala principal es modera, sentint-se només lleus converses que semblen llunyanes. Una estona més tard es torna a obrir la porta; entra en Sergi entrebancant-se sense arribar a caure al terra. Veu que hi ha un paquet de tabac i n'agafa una cigarreta, se l'encén. Deixa el paquet amb el seu encenedor a la taula que hi ha sota la finestra.

- Hola Lluc. La Irene m'ha dit que estaves aquí. M'he preparat un entrepà que l'hauries d'haver provat, n'ha menjat tothom menys tu, m'ha volat de les mans. Tiu la mar està que no s'aguanta; i no vull dir que vagi borratxa, sinó que no sé què li pica, es queda asseguda al sofà sense fer res. Com si medités alguna cosa. No sé què fa que està depressiva la tia. He intentat anar a parlar amb ella però no hi ha manera que expliqui res. Però jo no li donaria gaire importància, deu ser un dels seus rampells que li agafen de tan en tan. Demà al matí estarà tan fresca. Si més no ho espero així.
La Irene porta una festa increïble, hem estat fent el boig tanta estona, m'ho passo molt bé amb ella; i mira que no fa pas tan temps que ens coneixem. Aquest grup que tenim és la farra. I ara se n'ha anat a parlar amb l'Albert, que no sé què li pica avui. Hi ha un ambient fantàstic, però és com si a tothom li hagi agafat algu. Enlloc de fer una festa junts, tothom fa la seva. No sé de què deuen estar parlant aquests dos, però m'ensumo alguna cosa. Tan se val al final tot s'acabarà sabent, no hi ha pressa per endevinar-ho eh!
Tiu, marxo a tornar a intentar parlar amb la mar. Miraré que es desfasi una mica i participi de la festa, potser em fa una mica de cas la tia, a veure si es deixa tocar els pits, que sempre fa bonic. Ha ha ha ha.

En Sergi apaga la seva cigarreta a un cendrer que hi ha a la tauleta i se'n va. Ara se sent la música de la minicadena més baixa. La gent ja no crida. Ara en Lluc, seguint estirat al matalàs, mira per la finestra, sense poder adormir-se. Hi veu pocs núvols passejant pel cel, potser així pren el son. Una estona més tard sent com algú s'acosta pel passadís, poc després entra. És la mar, al tancar la porta s'hi arrapenja deixant anar un sospir de descans. S'hi queda uns instants observant a en Lluc. Després seu, pren una cigarreta del paquet i se l'encén. Ho deixa a la mateixa taula a on ho ha trobat.

- Aquesta si que és una sala tranquil·la. Si ho hagués sabut abans hagués vingut a fer-te companyia. En Sergi s'ha entestat a intentar parlar amb mi; volia que li expliqués el que em passava. I ell què sap si em passa algu. Avui no he tingut un bon dia; tot i això he preferit venir aquí abans de quedar-me a casa. Hi ha coses que no acabo de tenir clares, se'm mouen massa coses pel cap; i no tinc ganes d'explicar res, i encara menys a en Sergi. Després que em rallés m'ha tocat treure a passejar a en Roger que no s'aguantava. No el suporto quan va borratxo; i mira que al principi volia parlar amb ell tranquil·lament, però no hi havia manera, m'esquivava. Al final he aconseguit posar-lo a dormir, l'he deixat al primer llit que he trobat. I per fi el xivarri de la casa s'ha calmat.
He vist que l'Albert i la Irene se n'han anat a parlar. A aquests dos els hi auguro un bon futur, no creus? Però a l'Albert no el veig amb gaire iniciativa; a veure què passa. Ara estan a una habitació solets, xerrant suposo, després hi passaré pel costat a veure si sento alguna cosa.
Ara en Sergi està sol al sofà del menjador fent-se un porro. Quan m'acabi el piti marxaré cap a casa, per avui ja n'hi ha prou.


La Mar deixa de parlar i el silenci s'apodera de tot el pis. De manera pausada va fent calades a la cigarreta; fins que se l'acaba i l'apaga al cendrer. S'aixeca, agafa el paquet de tabac i l'encenedor i se'ls guarda.

- Vinga Lluc, deixo que descansis tranquil, suposo que ens veurem algun dia d'aquests. Bona nit.

Obra la porta i la tanca acompanyant-la amb el moviment del seu cos al sortir. En Lluc s'arrupeix en si mateix girant-se cap a la seva dreta. La son acumulada és massa i es prepara per adormir-se. Finalment pren el son.