"Strittixs" cibernètic ( Part 1)

Un relat de: joandemataro

Avui he anat a córrer mitja horeta, com faig sempre que la vida em deixa, per esbargir-me i suar les meves angoixes....és un lloc magnífic el passeig marítim de Mataró, us el recomano , de debò, si no hi heu estat mai...és acollidor i fins i tot us pot inspirar per a les vostres poesies o relats, això sí , escolliu bé la posició del sol que sabeu que més us pot agradar o inspirar.... Mira de pas he fet propaganda de la meva CIUBLE(*), on visc per atzar com ja entendreu més endavant, i on m'hi trobo molt a gust precisament per això perquè és una ciuble( meitat ciutat-meitat poble)

(*)NA.- aquesta paraula me l'acabo d'inventar però ja miraré de posar-me en contacte amb els del Diccionari de la Llengua Catalana, a veure què els sembla...seria l'equivalent de l'anglès a "town", terme que fan servir ells quan parlen d'una població mitjaneta que no és ni un poblet petit ni una gran ciutat.

Bé, segueixo...al tornar a casa m'he despullat per dutxar-me i treure'm de la pell totes aquelles restes d'angoixa que m'han sortit pels porus al suar però que encara s'hi ressistien a marxar del tot...així que he fregat ben fort amb l'esponja ensabonada i amb la força de la dutxa les he fet lliscar fins el forat del desguàs, sense pietat.

Mentre corria, avui he pensat...perquè a vegades penso...bé, vull dir quan vaig a córrer...per ser home sóc capaç de fer dues coses alhora, és curiós oi? Doncs bé , com us deia, he pensat...i he pensat en vosaltres, sí, sí, en tots i totes les que formeu part de la web de R.C.(relatsencatala) i he decidit que com ja porto prou temps entre vosaltres potser ja era hora que em despullés del tot davant vostre...doncs com ja he dit en algun dels meus escrits...a mi m'agrada ser transparent i m'agrada la gent que ho és amb mi. Per això aquí comença el meu STRIPTEASE!!!!!; això sí el faré a poc a poc per no cansar-vos i per crear clímax que és com s'ha de fer un bon striptease.

1.En primer lloc us vull dir que feia moooolt de temps que volia escriure,però ha estat en els dos últims mesos que ho he començat a fer, algú dirà que porto un ritme frenètic...però no és això, és que tenia tantes coses guardadetes en un racó del cervell que ara surten totes en fila i en ordre, perquè jo sóc així, i comencen a omplir piles de fulls, això sí reciclats eh!!

2. En segon lloc sé que jo no tinc una gran tècnica però el que ara necessito és donar a.......................


-Y hasta aquí puedo leer....
-Bua! Què em dius Johan, que em deixaràs així a mitges?
-Es claro Charlio, es que tengo un plato de sopo en el mesa y tengo que ir a comer.
-Però..escolta Johan una miqueta... ,això no es fa home!!
-Es que no quiero que se enfrie el sopo, si quieres quédate hay para los dos, hoy hay sopo de letras, como escribo tanto las que me sobran las guardo para cuando hasemos caldo....
-UAAAAAAAA....!!!!!!
-UAAAAAAAA....!!!!!!

( to be continued)....

PD.-com posaven abans a la tele, quan jo era petit, si una sèrie americana era massa llarga i quedava a mitges...El primer cop, a casa, com no sabíem anglès, ens vam quedar mitja hora davant la tele i al final , sense entendre què passava , decebuts de no saber el desenllaç de la trama, ens vam anar a dormir...en fi...

Fins la segona part del meu particular striptease, si voleu, és clar..
Una abraçada encaixada,
joan

Comentaris

  • Interessant idea[Ofensiu]
    Jumanji | 28-05-2010

    Hola, Joan

    M'ha agradat molt aquesta idea de "despullar-te" pels altres en forma de relat per entregues: una catarsi que seguiré llegint, segur!

    Per cert, jo també em dic Joan, també visc a Mataró i també vaig a córrer pel passeig! Les casualitats són un pilar, en aquest món

  • Realitat i humor[Ofensiu]
    Fada del bosc | 19-05-2010

    Tinc ganes de seguir llegint... no tardis gaire amb les pròximes esntregues.
    M'ha agradat especialment perquè convina la pura i dura realitat amb l'humor... la necessitat de fer esport per treure aquelles angoixes que només nosaltres coneixem i la necessitat d'escriure sense parar tot i el sentiment de no saber-ne; i aquell toc d'humor que ens ajuda a seguir.
    Ara no tinc massa temps però espero no perdrem la continuació.

    La fada.

  • És molt reconfortant...[Ofensiu]
    vitriol | 19-05-2010 | Valoració: 10

    ...fer estriptís en públic. Espero que en pròximes entregues hi hagi més "marro".

    Fins aviat...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2134 Comentaris

373281 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan