Cercador
Sonet V - Mor
Un relat de: Mikel Andrés- Compartir:
Jo, em vec acariciant la teua neu,
llisa i omnicient, suau grau i blanquerna,
vull perdrem en tu, no trobar terra ferma,
partir sense tastar-te: el pecat mes greu.
Preciosa plaeria privada de preu,
donada, efímera com una espurna:
Visual de nit, present en vida diurna,
Vols que sempre estiga, saps que et dirà adeu.
Mor la textura dels meus llavis rosats,
si falten versos, si no estem en contacte,
si els teus ulls daurats no son el meu regal.
Mor meva ànima, si no estàs al costat,
si el meu súbdit cos anhela el teu tacte,
si la vista em tortura amb no veure't mai.
llisa i omnicient, suau grau i blanquerna,
vull perdrem en tu, no trobar terra ferma,
partir sense tastar-te: el pecat mes greu.
Preciosa plaeria privada de preu,
donada, efímera com una espurna:
Visual de nit, present en vida diurna,
Vols que sempre estiga, saps que et dirà adeu.
Mor la textura dels meus llavis rosats,
si falten versos, si no estem en contacte,
si els teus ulls daurats no son el meu regal.
Mor meva ànima, si no estàs al costat,
si el meu súbdit cos anhela el teu tacte,
si la vista em tortura amb no veure't mai.
l´Autor
54 Relats
11 Comentaris
17763 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.
Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org