Poemari en una pensió

No he après encara la nova poesia;
i continuo bebent a glops amargs
la lascívia en versos de Baudelaire.
No he entès tampoc el sentit de cada
matí, pagar unes quantes monedes
per una habitació que mai és la mateixa.

I avui que m'he llevat amb el teu perfum
impregnat sobre el meu cos, l'aroma
m'ha fet veure que cap alba ha estat
tenyida de les mateixes olors.
La flaire m'ha penetrat sota la pell,
i m'ha fet encaixar el darrer cop.

Però el món és tan cec! Que blasfèmia
tot el que viu etern enfrontat al moment,
i reneguen d'un hivern voltat d'aire roent.
I pateixo per ells. De l'amor, ningú entén.

Més tard, la nova carícia un altre poema
farà entrar. I qui sap si la vida no és
res més que fer i errar.
Com a consòl, la poesia, desfeta de
versos lliures, tornarà a brindar.