Poemari en una pensió

Un relat de: focdegel

No he après encara la nova poesia;
i continuo bebent a glops amargs
la lascívia en versos de Baudelaire.
No he entès tampoc el sentit de cada
matí, pagar unes quantes monedes
per una habitació que mai és la mateixa.

I avui que m'he llevat amb el teu perfum
impregnat sobre el meu cos, l'aroma
m'ha fet veure que cap alba ha estat
tenyida de les mateixes olors.
La flaire m'ha penetrat sota la pell,
i m'ha fet encaixar el darrer cop.

Però el món és tan cec! Que blasfèmia
tot el que viu etern enfrontat al moment,
i reneguen d'un hivern voltat d'aire roent.
I pateixo per ells. De l'amor, ningú entén.

Més tard, la nova carícia un altre poema
farà entrar. I qui sap si la vida no és
res més que fer i errar.
Com a consòl, la poesia, desfeta de
versos lliures, tornarà a brindar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de focdegel

focdegel

44 Relats

48 Comentaris

33659 Lectures

Valoració de l'autor: 9.23

Biografia:
"Què són, sense els desastres, la vida i els poemes?"

"Aquest estiu d' alcohol amb gel als ulls, sento la meva vida negra i groga com la polpa d'un fruit que es va podrint al voltant del pinyol de la memòria"
[Joan Margarit]


El meu Flog: www.fotolog.com/foc_de_gel