Monotonia de la mecànica

Un relat de: focdegel

És tan jove que s'ha cansat de viure.
Malmesa pels anys i per la vida
retén les agulles del seu rellotge
i se'n carrega el mecanisme.

Mecanisme. La paraula que tan odia.
No ha fet mai res mecànic a la vida.
Sempre ha dut un rumb contrari,
mai ha anat com tocaria. I ara,
que es veu estranya dins el món,
no s'entén, i menysprea a la gent.
La simplesa la consterna, la
passivitat la desconcerta. Es
pregunta què queda dels segles
passats i s'emmiralla amb l'estendard
del darrera: tremola en veure
que tot resta en la frontera.

No en queda res de l'art: quadres
de poetes passejant, sonets de
pinzellades sobre el llenç errant.

Es consolaran d'aquí uns anys
Amb l'electrònica subliminal?

Comentaris

  • Tot el que marxa[Ofensiu]
    Melcior | 28-01-2007

    tard o dora torna ,pensa que tornarà el romanticisme carrincló i donar i rebre amor serà valuat i puntuarà .
    Melcior.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de focdegel

focdegel

44 Relats

48 Comentaris

33129 Lectures

Valoració de l'autor: 9.23

Biografia:
"Què són, sense els desastres, la vida i els poemes?"

"Aquest estiu d' alcohol amb gel als ulls, sento la meva vida negra i groga com la polpa d'un fruit que es va podrint al voltant del pinyol de la memòria"
[Joan Margarit]


El meu Flog: www.fotolog.com/foc_de_gel