A-lexandria

Un relat de: focdegel

Va deixar caure lentament
la mel del pot sobre la
cullera del cafè, i va
recordar-la més encara.
La nit havia estat fosca però
el matí encara guardava
el regust de la vesprada.

Era una jove coberta d'aigua salada,
d'uns cabells que no coneixien
altre port que el de roques contra onades.
Era l'expressió de l'alegria i
vivia immersa en les pàgines
esgrogeïdes de qualsevol llibre,
- diuen que era tota fantasia - .
Era la dona angelicata
D'elegant i alta noblesa
Era la donna angelicata
amb aires de novayorquesa.

Des d'aquell dia es jurà que la mar
ja no era blava. Havia de ser per
força dels colors de la vesprada:
l'argent i mel dels seus cabells
i el tint d'adéu dels rajos de l'albada.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de focdegel

focdegel

44 Relats

48 Comentaris

33643 Lectures

Valoració de l'autor: 9.23

Biografia:
"Què són, sense els desastres, la vida i els poemes?"

"Aquest estiu d' alcohol amb gel als ulls, sento la meva vida negra i groga com la polpa d'un fruit que es va podrint al voltant del pinyol de la memòria"
[Joan Margarit]


El meu Flog: www.fotolog.com/foc_de_gel