Cercador
Soc sempre a prop teu
Un relat de: errebe- Compartir:
Quan vegis el cel gris de ploure
i la melancolia se't enduu
recorda que cada gota en caure
porta una carícia meva per tu.
Quan del sol sentis l'escalfor
i no estiguis amb ningú
recorda que cada raig de calor
porta una abraçada meva per tu.
Quan miris a les estrelles
i trobis a faltar a algú
recorda que en cada una d'elles
hi ha un petó meu per tu.
No et sentis mai sola...
Jo t'estimo.
R.B. <08.2008>
Comentaris
-
Ben a prop, malgrat la distància[Ofensiu]Unaquimera | 07-11-2008 | Valoració: 10
Quin poema més dolç, més tendre, més melancòlic i més deliciós, amic Raimon!
A partir d'elements minúsculs i quotidians,
com la pluja i cadascuna de les gotes que la composen,
com la calor i cadascun dels raigs que ens la regalen,
com el cel nocturn i cadascuna de les estrelles que l'omplen,
has aconseguit omplir el poema de tresors, com si fos el cofre d'un pirata o el bagul d'un mag...
A més, l'has presentat damunt una safata d'estimació que encara el fa més brillant!
Jo t'envio, molt agraïda per tot ( pels comentaris, pel poema, per la felicitació! ) una abraçada de les que fan companyia i acaronen,
Unaquimera
l´Autor
26 Relats
36 Comentaris
29583 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
Biografia:
Nascut a Vilafranca el darrer any de la dècada dels 50, un mes avans de la revolució de Cuba.No se si escric be o malament, el que sí es cert es que em manen els sentiments...
Gràcies per tot, per legir-me, per les crítiques, bones o dolentes i no dubteu em corregir-me sempre que faci falta.
Ah! perdoneu alguna falta ortogràfica que se'm escapi (vaig anar a col·legi a l'época del Sisquet), i no he fet mai cap curs de català.