Potser és com ets

No és casualitat que a voltes em quedi amb la mirada perduda pensant
que pot ésser com contemplar, a primeries de maig,
la verda planura sembrada de blat tendre, esquitxada del viu roig de les roselles,
més nombroses allà on s'ajunta amb el blau intens del cel,
lleument interromput per uns quants manyocs d'un blanc pur
que semblen suspesos per invisibles fils...

Potser és com deixar càlides petjades a la platja de fina sorra daurada,
just després de l'alba, amb la mar emmirallada de tots el tons
que colora el cel preparat per la imminent sortida del sol
i sentir en el rostre la brisa salabrosa que, venint de no sé el lloc,
passa tocant suaument els cabells, fent-los voleiar...

O pot ésser com estar ajagut damunt d'un llit d'herba prima i tendra,
sentint l'olor de la ginesta florida, ara tancada i dormida,
mirant l'estel més petit que fa l'ullet tot jugant a ara hi soc, ara no hi soc,
més enllà d'una lluna plena que omple de llum suau, com boira transparent
tot l'indret fins el racó més amagat...

Potser és senzillesa, bellesa, alegria, simpatia, calidesa...
o espontaneïtat, força, comprensió, valor, seny...
o pot ésser dolçor, equilibri, suavitat, tendresa, amor...
i tantes coses més que no sé dir-te amb paraules...

No és casualitat que a voltes em quedi amb la mirada perduda pensant
com pot ésser ,
o que hi fa,
o perquè,
o com...

...t'estimo tant.

R.B. <05.07>